Les deu millors pel·lícules de cine social

El cinema ha estat, des dels seus inicis, un mirall i una finestra des d'on reflexionar, analitzar i criticar el panorama social que ens envolta. De fet, la primera pel·lícula de la història, "La sortida dels obrers de la fàbrica" dels germans Lumière, era de caràcter social. És irrefutable que la denúncia social és gairebé intrínseca a la raó de ser del cinema. El setè art no entén de narracions sense tints socials, encara que sigui per representar el teixit social, i aquesta és una càrrega i una responsabilitat que no val la pena perdre.

Per posar en relleu la importància del cinema social, i fugint del cànon dels crítics de cinema, "La finestra indiscreta" ha donat veu a la seva audiència en la creació d'un llistat de les pel·lícules de denúncia social més destacades.  

1. "Jo, Daniel Blake"

La pel·lícula de Ken Loach que va guanyar la Palma d'Or a Canes ha estat la més votada pels oients de "La finestra indiscreta". És la història de dos personatges que es troben. D'una banda, un home que després de patir un atac de cor intenta aconseguir un subsidi i no l'hi donen i, per l'altra, una jove mare soltera a la qual sancionen al mateix centre per arribar tard. Una història de complicitat mútua entre persones de classe treballadora. Ell és Dave Johns i ella, Hayley Squires.  

2. "El gran dictador"

Un clàssic. Una denúncia del nazisme i les dictadures en general a través de la sàtira. Amb un Charles Chaplin, en la que va ser la seva primera pel·lícula amb diàlegs sonors, interpretant el dictador de Tomania. La mímica i l'humor físic en són els principals recursos. 

3. "El color púrpura"

La pel·lícula de Steven Spielberg que va fer un gir en la seva carrera deixant enrere els blockbusters d'estiu. És l'adaptació d'una novel·la que narra la dura vida d'una noia afroamericana al sud dels Estats Units a principis del segle XX, on és sotmesa a tota mena de violències. Va ser el paper que va descobrir a Whoopi Goldberg. Nominada a onze Oscars, no en va aconseguir cap. 

4. "Billy Elliot"

"Billy Elliot" és la història d'un nen d'un barri obrer del nord d'Anglaterra a finals del segle XX que desafia totes les convencions del món que l'envolta pel fet de voler fer ballet (en comptes de boxa) i decideix fer-ho d'amagat. És també un retrat de les vides de la gent més humil en l'era de Margaret Thatcher on la brutalitat policial forma part de la repressió ambiental que pateix el protagonista.  

5. "Una jornada particular" 

Sofia Loren i Marcello Mastroianni són inoblidables en aquesta gran pel·lícula d'Ettore Scola. La pel·lícula transcorre en un dia molt concret, el 6 de maig de 1938, quan Hitler es troba amb Mussolini a Roma. Tothom ha anat a veure la cerimònia i així és com es troben aquests dos personatges, una mestressa de casa i un intel·lectual, que no hi han anat per motius molt diferents. 

6. "Les germanes de la Magdalena" 

La pel·lícula de Peter Mullan explica la història de tres joves internades en un asil de la Magdalena a Irlanda (aquestes institucions catòliques on tancaven les dones que consideraven no aptes per viure en societat) durant la dècada dels 60. 

7. "Filadèlfia" 

Una de les primeres pel·lícules comercials de Hollywood que aborda obertament, des d'un punt de vista de denúncia, temes com l'homofòbia, la sida i el racisme. És la història d'un advocat a qui acomiaden després de descobrir que té la sida. Tom Hanks va guanyar l'Oscar per aquest paper, igual que l'emblemàtica cançó "Carrers de Filadèlfia".  

8. "Roma, ciutat oberta" 

Obra mestra del neorealisme italià amb direcció de Rossellini i un guió on va comptar amb la direcció de Fellini. Situada exactament entre 1943 i 1944, a la Roma de l'ocupació nazi, explica la història de diversos personatges relacionats amb la resistència. Alguna, a més, basada en fets reals. 

9. "La mort del senyor Lazarescu" 

Pel·lícula de denúncia social romanesa, absolutament imprescindible, que explica el periple d'una nit d'un jubilat que no es troba bé mentre el porten d'hospital en hospital. Una denúncia, en clau de comèdia negra, de l'abandonament de les administracions. 

10. "El secret de Vera Drake" 

Imelda Staunton està sensacional en el paper d'una entranyable mare de família humil en el Londres dels anys 50 que practica avortaments clandestins. És una de les pel·lícules més memorables de Mike Leigh, director britànic expert a fer denúncia en clau humana i intimista.