Sempre Sant Jordi: una diada que perdura malgrat tot

El món canvia, de vegades molt de pressa, però l'esperit de Sant Jordi es manté intacte a la primavera catalana al llarg dels anys. 

La diada tal com la coneixem va començar el 1931 en època de la República, quan es van ajuntar el dia del llibre i el dels enamorats en un de sol. Des de llavors, cap època convulsa, ni tan sols la Guerra Civil, ha aturat les ganes dels catalans de celebrar la cultura i l'amor.

Franco va decidir prohibir el nom de la "diada de Sant Jordi" i se'n deia oficialment "Festa del llibre", sempre en castellà. La diada no s'ha deixat de celebrar mai, tot i que s'ha canviat de data fins a vuit vegades. Una, a causa de la Guerra Civil, i la gran majoria, per coincidir amb festivitats religioses de Setmana Santa.

Celebrem la diada amb un recull de fotografies en què els canvis en la societat són notoris, però també l'essència de Sant Jordi de sempre:

La firma d'escriptors és un dels segells del dia de Sant Jordi. Ja ho era als inicis de la diada. En aquesta fotografia dels anys 30, un escriptor firma llibres davant l'expectació del públic que fa cua.

Una de les parades icòniques de llibres per Sant Jordi era la de davant de l'Hotel Oriente, a la Rambla. Grans plafons com aquest que simula una locomotora donaven color al dia de Sant Jordi.

A poc a poc la rosa va guanyar terreny el dia de Sant Jordi, però també era costum regalar altres flors. Un dels llocs clàssics on es muntaven paradetes era a dins del Palau de la Generalitat. Aquesta fotografia és del primer Sant Jordi després de la guerra. Al Palau de la Generalitat se'l va rebatejar com a "Diputación Provincial", i a la plaça de la República se li va canviar el nom a l'actual plaça Sant Jaume ("San Jaime", en aquella època).

Exposició de llibres del Sindicato Español Universitario (SEU), l'única organització d'estudiants permesa, a la Rambla de Canaletes. Durant el franquisme es va canviar el nom de Sant Jordi pel de "Fiesta del Libro". A més, l'any 1940 es va fer coincidir amb la celebració del 2 de maig.

Totes les referències a la cultura catalana de Sant Jordi es van anar eliminant i van donar lloc a cartells en castellà sobre "La Festa del Llibre", com en aquesta fotografia de la Rambla de la Llibertat, a Girona.

Els punts emblemàtics de la ciutat de Barcelona s'omplien de parades de venda de flors. El Palau de la Generalitat, el carrer del Bisbe i, en aquest cas, el pati de la Diputació.

Als anys 60, la diada encara vivia temps de censura, però la festa s'anava popularitzant cada vegada més. En aquesta fotografia de 1964, una senyora mira llibres a la parada de la llibreria Les Voltes, metre uns guàrdies civils passegen observant al seu costat.

Durant els anys 70, a poc a poc es van començar a recuperar símbols d'identitat catalana. Uns nens vestits amb vestimenta tradicional d'hereu i pubilla catalans venen roses a la Rambla de la Llibertat de Girona. La societat, però, ha canviat molt pel que fa a la sensibilitat amb tots els col·lectius. Al fons, hi trobem el desafortunat cartell que promocionava el dia del "niño subnormal", que se celebrava el dia 26 d'abril.

Una altra tradició eren les comparses de disfresses i representacions teatrals de la llegenda de Sant Jordi i el drac, com en aquesta imatge de finals dels 70 a Vilafranca del Penedès.

El repte de la transformació digital

La diada de Sant Jordi ha seguit superant obstacles, també els últims anys. El confinament per la pandèmia del coronavirus del 2020 el va convertir en una celebració dins de casa. Les parades de roses i llibres no van inundar els carrers, però es va celebrar de manera íntima amb roses i llibres comprats a través d'internet.

Sant Jordi també ha vist la transformació cap a un món cada vegada més digital. Alguns pronosticaven un desinterès per a la lectura, però la realitat és més tossuda, i la societat catalana no ha perdut l'interès de regalar roses i llibres cada 23 d'abril.