8 direccions del vent, però amb desenes de noms segons l'indret de Catalunya

Quan pensem en el fenomen meteorològic del vent, molt probablement ens venen al cap la frase "molt tocat per la tramuntana" de Sopa de Cabra, la típica banderola que trobem en alguns trams de l'autopista que indica la força del vent o potser la imatge de la rosa dels vents amb les vuit direccions predominants. 

Des de la tramuntana fins al garbí, passant pel mestral i el llevant, trobem fins a 8 direccions principals del vent, però el cert és que d'aquestes 8 direccions en surten desenes de noms populars per anomenar-los, segons el poble o comarca de Catalunya en què ens trobem.

La tramuntana i el mestral, els més anomenats

De la tramuntana, un dels vents més anomenats de Catalunya, se'n diu "carcanet" a la comarca del Capcir i "versalles" en el cas de Cadaqués. Alguns pagesos l'anomenen "matafaves", i se'n diu "pelacanyes" a comarques com el Baix Ebre i a la zona de Vinaròs, però també rep aquest nom el terral que s'escola els matins d'hivern per la vall del Llobregat. Altres noms serien "vent del nord" o "vent d'Andorra".

El de mestral, de direcció nord-oest, també pot rebre el nom de "cerç", i també "canigonenca" a poblacions de l'Empordà, "pallarès" en algunes poblacions del Berguedà i "trempolí" a Guissona --ja que Tremp es troba al seu nord-oest. També es pot conèixer com "tramuntana bruta" o "cardonenc". Entre la tramuntana i el mestral trobariem la saligarda, un vent de nord-nord-oest (NNO) propi de la Garriga.

El vent de ponent també rep molts altres noms. Se'l coneix com el "vent de la fam", "d'Aragó" en el cas de Ponent, "d'amunt", "d'Osca", "matapiocs" o "follet". També en algunes poblacions se'l coneix com a "serè", igual que en unes altres el mestral, perquè també és sec i neteja el cel de núvols.

Els vents marítims

Els vents que a Catalunya són humits perquè ens arriben des del mar comprenen des del sud-oest fins a l'est i el nord-est. Aquest últim, el gregal, pot rebre el nom de "francès", "marí" a les comarques de Castelló, "narbonès" a poblacions del Lluçanès o a Dosrius (Maresme), "de Roses", "tramuntana llevantina", "llevant de dalt", "empordanès". En el cas del garbí, s'anomena "llebeig", "de Targa" (Tàrrega) o "el Morellà" a poblacions com Gandesa (Terra Alta) o Calaceit (Matarranya).

El vent del sud, oposat a la tramuntana, rep els noms de "migjorn", "africà", "de migdia", "marinada baixa" o "montsenyenc" --a la cara nord del massís del Montseny. El de sud-est, "xaloc", "vent de baix", "buida-sacs" a municipis com Santa Coloma de Queralt, "de Mallorca", "de Sant Sebastià" i, finalment, el de l'est, "llevant", "foranell" --fent referència al fet que ve de fora (del mar)--, o per exemple "segarró" a la comarca de l'Urgell.

Encara podriem treure més noms si posem el focus en els vents que queden entre dos components principals. Per exemple, el vent de NNE rep el nom de "roncàs" a Palamós o "tramuntana de Roses" en altres poblacions del Baix Empordà. El SSE, "llevant bord" o "ampostí".

Aquesta condició de vents amb humitat depèn de la zona de Catalunya, ja que el vent de sud en el cas de la Vall d'Aran hi arriba ben sec i reescalfat a l'haver hagut de superar la barrera física del Pirineu i s'anomena "vent d'Espanya".

Les dites no hi falten

I com sempre, les dites populars també ens parlen de tots els vents i ens donarien per a un article sencer:

• Vent de llevant, ni peix ni mariner avant
• Garbí al matí, aigua al vespre
• Quan el gregal és humit, prepara el paraigua i el llit
• Si el ponent no es lleva, bonança a la terra
• Si el llevant dura tres dies, prepara't per a pluges seguides
• Garbí calent porta mal temps
• Vent de migjorn, ni fred ni calor, però pluja al balcó
• Tramuntana a l'hivern, fred i neu per tot arreu
• Quan el gregal bufa encès, pluja en un tres i no res
• Mestral a l'hivern gela fins el pensament
• Mestral de matinada, tramuntana a la vesprada
• Vent pallarès no plou ni aclareix, però quan s'hi posa, s'hi coneix.