La costa perd una mitjana de 60 centímetres de platja cada any entre Begur i l'Estartit

El mar es menja una mitjana de 60 centímetres anuals de platja entre la costa de Begur i la de l'Estartit, segons les dades d'un estudi fet per l'observador meteorològic Josep Pascual. El retrocés de la platja està directament relacionat amb la pujada del nivell del mar derivada de l'escalfament global, tot i que hi intervenen altres factors.

Pujada del nivell del mar

El 2020 que hem deixat enrere ha estat l'any amb la temperatura superficial de l'aigua més alta a l'Estartit, igualat amb el 2014, segons les dades del mateix Josep Pascual.

Pel que fa al nivell del mar, el de 2020 ha sigut el quart més alt dels últims 30 anys. Malgrat que la tendència és inequívocament ascendent, hi ha molts factors que intervenen en les mesures específiques anuals: les marees astronòmiques, la marea provocada pels canvis de pressió atmosfèrica.

També afecten els vents a l'estret de Gibraltar, que poden afavorir o frenar els fluxos d'entrada i sortida de l'aigua entre l'Atlàntic i el Mediterrani. Normalment, el flux és d'entrada d'aigua des de l'Atlàntic, perquè al Mediterrani hi ha un balanç deficitari: s'evapora més aigua de la conca que la que rep de la pluja i l'aportació dels rius.

En aquesta gràfica es mostra l'evolució del nivell mitjà del mar observat a l'Estartit durant els darrers 30 anys, en què es veu aquesta dinàmica creixent, amb un ritme de poc més de 3 mm per any:

El mar puja, la platja retrocedeix

Com a conseqüència de la pujada del nivell del mar, s'està produint un retrocés de la majoria de platges. Des de fa anys, el Josep Pascual realitza mesures sistemàtiques de l'evolució del litoral, que complementen la seva tasca en la mesura de la temperatura de l'aigua i del nivell del mar.

Les mesures es calculen en referència a uns 150 punts situats entre la costa de Begur i l'espigó de garbí de l'Estartit, en un tram de la costa dividit de manera imaginària en fragments d'aproximadament mig quilòmetre de platja. La divisió resulta en 6 trams al nord i 9 trams al sud de la gola del Ter, tots agrupats en 5 zones de costa.

Segons les observacions, i com hem anticipat abans, el retrocés de la platja entre la costa de Begur i la de l'Estartit és d'uns 60 centímetres de mitjana cada any. Tot i això, la desaparició de la platja és molt irregular, fins i tot hi ha zones on la platja avança cap al mar temporalment. Aquí teniu la gràfica que mostra aquesta evolució pels diferents trams.

La zona que canvia menys és la més a prop a la costa de Begur, el tram de Pals Sud que representa la línia blava. Això pot passar perquè la tramuntana forta porta sorra cap al sud. La muntanya de Begur frena el vent i això afavoreix que la sorra quedi dipositada en aquesta zona. És el mateix efecte que es produeix en les barreres vegetals que es posen a les platges, perpendiculars a la direcció dominant del vent, per afavorir l'acumulació de sorra a sotavent de les barreres.

Altres causes del retrocés

La pèrdua de terreny de platja també es deriva d'altres causes, com la disminució de sediments aportats pels rius d'ençà de la construcció dels pantans o el canvi d'usos de les platges, molt més massificades durant les últimes dècades: el pas de persones descompacta la sorra, que esdevé més vulnerable al vent i a l'onatge. La neteja mecànica de les platges agreuja de manera notable aquesta situació.

Un exemple d'això és el tram de platja de l'Estartit més pròxima a l'espigó de garbí del port. En aquest gràfic veieu l'amplada de la platja en tres moments diferents: el 1978, el 2000 i el maig del 2020. S'observa com la platja va avançar cap al mar, de manera més o menys regular, fins a començaments del segle XXI. En canvi, durant les dues últimes dècades, la platja ha tornat a recular.

Segons ens explica el Josep, fins a començaments d'aquest segle, la neteja de la platja es feia de manera manual. Després, s'ha fet de manera mecànica, molt més agressiva, amb el resultat que quan hi ha vent o onatge que s'endinsa a la platja, la sorra menys compactada té més facilitat per anar-se'n.

Els temporals marítims també hi juguen

A banda de la incidència directa de l'escalfament global en l'augment del nivell del mar, s'ha de tenir en compte l'efecte dels temporals, que al mateix temps també s'estan veient modulats pel mateix canvi climàtic. Amb una temperatura de l'aire i de l'aigua més alta, com ja passa en el cas particular de l'Estartit, els temporals en un futur podrien ser encara més freqüentes i destructius.