El 2023, l'any més càlid en 100.000 anys

Ja és una realitat, mai havíem tingut un any tan càlid a escala planetària com aquest 2023, segons el darrer informe de Copernicus. I, a més, es queda a tocar de la temperatura considerada límit d'1,5 ºC. Però el que realment és important és la tendència càlida que segueix el planeta, ja que els últims nou anys han estat els anys més càlids registrats.

Mauro Facchini, cap d'Observació de la Terra de la Direcció General d'Indústria de Defensa i Espai de la Comissió Europea, confirma el que ja s'esperava:

"Gràcies al treball del programa Copernicus al llarg del 2023, sabíem que avui no rebríem bones notícies. Però les dades anuals que es presenten aquí ofereixen encara més proves dels impactes creixents del canvi climàtic."

Rècord de temperatura planetària el 2023, amb 14,98 ºC, la més càlida des del 1850. Una temperatura que trenca amb el rècord anterior del 2016, amb un valor de 14,81 ºC.

L'anomalia de temperatura del 2023 ha estat d'1,48 ºC respecte al període preindustrial, entre 1980 i 1900, ben a prop del límit d'1,5 ºC, punt de referència climàtic. Una de les dades significatives és que durant els 365 dies de l'any la temperatura ha estat 1 ºC per sobre de la mitjana preindustrial, gairebé la meitat dels dies de l'any ha superat els 1,5 ºC i, fins i tot, per primera vegada, dos dies de novembre van registrar una anomalia de més de 2 ºC, un fet insòlit i preocupant.

Samantha Burgess, directora adjunta del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, és ben contundent:

"El 2023 va ser un any excepcional, amb rècords climàtics que van caure com un dòmino. Les temperatures durant el 2023 probablement superen les de qualsevol període en almenys els últims 100.000 anys."

A banda de la temperatura de terra, cal destacar l'escalfament que tenen les aigües marines. Les temperatures de la superfície dels mars i oceans es van mantenir durant el 2023 inusualment i persistentment altes, i es van aconseguir nivells rècords entre abril i desembre; més d'un semestre sobreescalfat.

El Niño, que va arribar a partir de la primavera, ha ajudat a incrementar la temperatura de la massa aquàtica. Les onades de calor marines no han tingut precedent fins aquest 2023. S'han presentat a parts del Mediterrani, al golf de Mèxic, al Carib, a l'oceà Índic, al Pacífic nord i a bona part de l'Atlàntic nord.

El segon any més càlid a Europa

La temperatura mitjana a Europa durant el 2023 va ser d'1,02 ºC superior a la mitjana del període 1990-2020. Un rècord que supera en 0,2 ºC l'any més càlid fins ara, el 2020. De fet, 11 dels 12 mesos de l'any la temperatura mensual ha estat per sobre de l'esperada i el setembre del 2023 va ser el setembre més de la història. Per estacions de l'any, l'hivern, del desembre del 2022 al febrer del 2023, va ser molt càlid, el segon més càlid des que hi ha dades. També la tardor va quedar en segona posició, a només 0,03 ºC, al darrere de la tardor del 2020, la més càlida.

Altres factors destacables del 2023

El gel marí antàrtic durant 8 mesos va registrar rècord d'extensions mínimes mensual.

El gel marí àrtic també es troba entre les extensions més petites registrades des del 1970. La màxima extensió de l'any, que cau al març, va ser la quarta més petita registrada, mentre que la mínima extensió anual, que es dona al setembre després de la sortida de l'estiu, va ser la sisena amb menys superfície de gel.

Les concentracions dels dos principals gasos d'efecte hivernacle, el diòxid de carboni i el metà, han augmentat. De fet, tots dos van arribar a nivells rècord. El diòxid de carboni va assolir els 419 ppm i el metà els 1.902 ppb. Com a mitjana anual, l'augment del diòxid de carboni va ser similar a la taxa observada en els últims anys, i la taxa d'augment del metà es va mantenir alta, però inferior a la dels últims 3 anys.

Un dels esdeveniments extrems de l'any van ser els grans incendis forestals que van cremar al Canadà. Les emissions mundials de carboni estimades pels incendis forestals el 2023 van augmentar un 30% respecte al 2022, per les injeccions de fum i cendres aportades a l'atmosfera.

Per Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, els extrems que s'han observat durant els últims mesos han proporcionat un testimoni dramàtic de fins a quin punt estem malament ara.

"Si volem gestionar amb èxit la nostra cartera de risc climàtic, hem de descarbonitzar urgentment la nostra economia i utilitzar les dades i el coneixement climàtic per preparar-nos per al futur."

Els primers signes de com esdevindria d'insòlit l'any 2023 van començar a sorgir a principis de juny, quan les anomalies de temperatura relatives al nivell preindustrial de 1850-1900 van assolir els 1,5 °C durant diversos dies seguits. Això no vol dir que hem superat els límits establerts per l'Acord de París, ja que es refereixen a períodes d'almenys 20 anys en què es supera aquesta anomalia de temperatura mitjana, però és un precedent terrible i, si no fem res amb urgència, serà un fet cada cop més recurrent.