Futur de les glaceres, comunicació del temps extrem i noves tecnologies a la International Weather Summit de Stubai

El retrocés de les glaceres, la comunicació del temps extrem i l'impacte de les noves tecnologies en les previsions meteorològiques, protagonitzen la setzena edició de la cimera meteorològica internacional (International Weather Summit) de Stubai. A la trobada hi participen 30 presentadors de deu països, sobretot de Centreeuropa. 3Cat hi participa amb la presència d'Enric Agud.
 

El futur de les glaceres

En aquesta vall del Tirol hi ha la glacera esquiable més gran d'Àustria. Com totes les glaceres d'Àustria, està molt afectada per l'escalfament planetari. S'hi estan intentant provar diversos mètodes de conservació.

La Dra. Andrea Fischer, de l'Institute for Interdisciplinary Mountain Research (IGF), ha explicat en la seva presentació que s'ha perdut el 10% de la superfície glaciar en els anys 2022 i 2023, i el 2024 també acaba amb un saldo dels més negatius. Són valors molt elevats. De seguir així, moltes de les glaceres d'Àustria desapareixeran en un futur no gaire llunyà com a conseqüència de l'escalfament planetari.

En la presentació de la Dra. Fischer s'ha tractat, com hem avançat, l'estat i desenvolupament d'aquestes capes de neu i gel, les conseqüències de la seva retirada, mesures de protecció i estratègies d'adaptació i gestió de la neu.

Protegint les glaceres austríaques

A Àustria hi ha més de 900 glaceres, moltes amb una superfície menor a un km2. Les glaceres austríaques estan perdent un metre de gruix de gel a l'any i, els últims tres anys, la pèrdua s'ha fet més gran. En el cas de la Stubai Glacier, el gruix màxim és de 80 metres de profunditat. D'aquí 40 anys, als estius hi pot quedar ben poca cosa.

Les glaceres formen part del patrimoni del país, i per això intenten protegir-les. Alguns mètodes van fracassar, com la infiltració d'aigua freda a la neu a l'hivern per fer-la més compacta o trepitjar-la per compactar-la. No va funcionar.

Un tercer mètode consisteix a cobrir la glacera, a partir del mes de maig, amb una manta de plàstic d'uns 2 cm de gruix. D'aquesta manera, es redueix en un 70% la fusió del gel. Cada tres o quatre anys s'ha de canviar la manta. Només tapen entre set o viut hectàrees: és poc perquè la glacera és molt gran.

Una altra mesura per a la conservació de la glacera són les granges de neu: a l'hivern hi guarden neu i a l'octubre la tornen a posar a les pistes i a la glacera, per refredar el terreny i preparar-ne la base.

Noves tecnologies i informes meteorològics

L'altre tema estrella ha estat el futur dels informes meteorològics. Cada vegada seran més precisos i accessibles gràcies als avenços tecnològics. Alguns dels desenvolupaments que marquen el present i el futur inclouen:

· Modelització millorada (learning machine) i Intel·ligència Artificial (IA): els models de predicció meteorològica seran més sofisticats, utilitzant la intel·ligència artificial i l'aprenentatge automàtic per analitzar grans volums de dades i proporcionar pronòstics més exactes i a llarg termini.

· Supercomputació: la millora en la capacitat de càlcul permetrà simular amb més detall.

· Big Data i IoT (internet de les coses): els sensors meteorològics en temps real i les dades de satèl·lits permeten recopilar més informació sobre les condicions meteorològiques locals i globals, i afavoriran prediccions més precises i a nivell més localitzat.

Comunicació del temps extrem

El rol futur de la informació meteorològica i, en particular, de la comunicació dels episodis de temps extrem i del canvi climàtic, ha estat el tema d'una taula rodona, moderada per Verena Schneider i amb la participació de Laura Tobin (ITV-UK), Marc de Jong (RTL-Netherlands), Jarek Kret (TVP-Polònia) i Enric Agud.