El llarg viatge dels aliments vers els productes de proximitat

Espàrrecs del Perú i de la Xina, pomes de Nova Zelanda i d'Àustria, patates de França i avellanes de Turquia. Aquest són alguns exemples dels productes que arriben als nostres mercats.

És clar que hi ha productes que han de venir de lluny si en volem consumir, més que res perquè el nostre clima no permet el seu conreu, com són totes les fruites tropicals, com les pinyes i els plàtans, Però el que costa d'entendre és que ens trobem a les botiges d'alimentació productes, fins i tot frescos, que venen de fora o de l'altra punta del món, com pot ser el cas de la fruita. Tan incoherent és menjar pomes de Nova Zelanda com síndries a l'hivern.

Sense cap mena de dubte, apostem fermament per producte local, de quilòmetre zero, de proximitat i, sobretot, de temporada. És el nostre granet de sorra dins la campanya "Jo actuo pel clima", un moviment per promoure una desescalada més sostenible, on tu i jo tenim molt a dir i més a fer.

Us presentem aquest mapa, resultat d'un estudi publicat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, del govern espanyol. Aquí teniu els quilòmetres que han recorregut de mitjana els aliments importats a Espanya.

Segons aquest estudi, els productes que tenen l'origen més llunyà de casa nostra corresponen als pinsos per a animals, amb gairebé 7.000 km.

Per evitar l'impacte ambiental de tots aquests aliments quilomètrics, una alternativa és consumir productes locals i de temporada. Alguns sectors com la pagesia o la ramaderia han creat plataformes per poder vendre de manera directa els seus productes. Aquí teniu algunes d'aquestes plataformes.