El que potser no saps de la Lluna

Per la seva proximitat a la Terra, la Lluna va ser el primer destí dels viatges espacials, i també és l'opció més natural per establir la base de les exploracions futures del sistema solar. El 50è aniversari de l'arribada al nostre satèl·lit és un bon motiu per recordar algunes de les seves característiques.

La formació de la Lluna

S'estima que la Lluna té uns 4.500 milions d'anys. La teoria més acceptada sobre la seva formació és que va néixer del xoc entre la Terra i un objecte gegant, de la grandària de Mart. El xoc hauria destruït el mantell terrestre i el material expulsat hauria acabat en òrbita, amb la forma del nostre satèl·lit. Això explicaria per què les roques de la Lluna són similars a les de la Terra.

Hi ha altres teories sobre l'origen del sistema Terra-Lluna. Una és que la Terra va atrapar en la seva òrbita un cos celeste. Una altra possibilitat és que el material que va formar la Lluna sortís de la Terra, però no per un xoc, sinó per la rotació ràpida del nostre planeta. Una tercera teoria és que la Terra i la Lluna es van formar al mateix temps i a partir del mateix material.

En aquest vídeo, el geòleg planetari Ralf Jaumann, del Centre Aeroespacial Alemany (DLR) analitza totes aquestes possibilitats:

Composició

La superfície de la Lluna està formada principalment per oxigen, silici, magnesi, ferro, calci, alumini i titani. Al seu centre hi pot haver un petit nucli de ferro fos.

La pols lunar està formada per partícules molt fines i abrasives, però encara no se'n coneix el grau de toxicitat per als humans. Les 12 persones que han trepitjat la Lluna van descriure símptomes semblants als de la febre del fenc, amb esternuts i congestió nasal.

Els científics van detectar la presència d'aigua al cràter de Cabeus. Per fer-ho, hi van fer estavellar una sonda espacial i van mesurar els productes químics que van ser expulsats.

Color

La superfície de la Lluna és bastant fosca. El color del paisatge lunar és majoritàriament gris fosc. La Lluna reflecteix la llum del Sol. Des de la Terra, i a causa de la dispersió de la llum en l'atmosfera, la Lluna sembla més vermellosa a prop de l'horitzó, i més groguenca a mesura que puja cel amunt.

Mida

El diàmetre de la Lluna és de 3.474 quilòmetres, aproximadament una quarta part del de la Terra. En termes de volum, és unes 50 vegades més petita.

La distància Terra-Lluna

És una distància variable, perquè l'òrbita de la Lluna no és una circumferència perfecta, sinó una el·lipse. La distància mínima és de 356.400 quilòmetres i la màxima de 406.700 quilòmetres.

Però la Lluna s'està allunyant lentament de la Terra, a uns 4 centímetres de distància cada any. La força de la gravetat i de les marees frena la rotació terrestre i fa augmentar la distància entre aquests dos cossos celestes.

Dia lunar

La Lluna triga uns 29,53 dies terrestres a girar un cop sobre el seu eix.

Gravetat

La gravetat lunar és una sisena part de la terrestre, o sigui que una una persona a la Lluna pesa sis vegades menys que a la Terra.

Atmosfera

La Lluna té una atmosfera tan prima i tènue que gairebé es considera inexistent, als efectes pràctics. Però hi és, i s'anomena exosfera. No és respirable: es compon d'elements com l'heli, argó, sodi i potassi.

Els components venen de la desintegració radioactiva de l'escorça i el mantell, i també de la caiguda de micrometeorits damunt la superfície lunar. Des de la Terra, i amb un telescopi, es poden veure cada poques hores llums brillants sobre la superfície del satèl·lit. Aquests flaixos, anomenats "fenòmens lunars transitoris", són el resultat de l'impacte de meteorits a gran velocitat.

Unes altres fonts dels components atmosfèrics són la llum del Sol i el vent solar.

Temperatura

A la Lluna hi ha un contrast brutal de temperatura. Les temperatures varien des dels més de 120 ºC del costat assolellat als -230 ºC dels cràters polars, que estan a les fosques de manera permanent.

La cara oculta de la Lluna

L'anomenem així perquè és el costat que no és visible des de la Terra. Això passa perquè la Lluna triga tant a girar sobre ella mateixa com a girar al voltant de la Terra. Per tant, sempre ens ensenya el mateix costat.

Comunicacions

Un senyal de ràdio triga una mitjana d'1,27 segons a viatjar de la Terra a la Lluna. Quan es parla amb algú a situat a la Lluna, s'ha d'esperar almenys 2,54 segons per obtenir una resposta.