El temps de la A a la Z: boira

La boira ​no és res més que un núvol que toca terra.

La boira està formada per gotetes d'aigua molt petites suspeses en l'aire. Per formar-la només cal una cosa, refredar l'aire o incrementar la humitat. El vent ha de ser mínim per evitar la dispersió de les gotetes d'aigua.

El vapor d'aigua el troben en l'atmosfera i envolta tot el planeta, com l'oxigen o com qualsevol altre gas. Un apunt, el vapor d'aigua és invisible i només és visible quan es condensa, així obtenim els núvols o les boires. És el mateix que passa amb el nostre baf, si us hi fixeu, només és visible quan fa fred. També, quan demanem un refresc a l'estiu veiem com a les parets exteriors del gots apareixen gotetes d'aigua i finalment regalima, és el vapor d'aigua de l'aire.

Paraules germanes

• · Boirada, boira que ocupa gran extensió.
• · Boirassa, boira molt espessa.
• · Boirina, boira poc densa.
• · Broma, boira poc densa.
• · Bromada, ocupen gran extensió.
• · Bromallada, fragment d'un núvol o boira que es desfà o s'esvaeix.
• · Bromalló, fragment d'un núvol o boira que es desfà o s'esvaeix.
• · Bromall, fragment d'un núvol o boira que es desfà o s'esvaeix.
• · Neula, boira
• · Neulós, boira poc densa.

Tipus de boira

Les boires les poden classificar segons les condicions en què s'han format:

1. ► Boires de radiació: es produeixen pel refredament nocturn de l'aire que hi ha arran de terra i de bon matí una capa baixa de boira cobreix tota una plana. En la majoria dels casos desapareix a mesura que el sol agafa alçada, són els casos de les planes de la Catalunya central. Si a aquesta situació hi afegim un potent anticicló a sobre, a l'hivern, que fa de tapadora i manté aixafat l'aire a terra, les boires es fan persistents dies i dies, és el cas de les boires persistents al pla de Lleida.
2. ► Boires d'advecció: es formen pel contacte de dues masses d'aire, una massa d'aire càlida i humida sobre una superfície freda o a l'inrevés. En el cas de superfícies marítimes, si l'aire càlid va per sobre d'un mar fred, és formen les boires sobre el mar, que, empeses per un lleuger vent, poden arribar al litoral. Són les anomenades boires costaneres, habituals a la primavera. En canvi, si l'aire fred va per sobre d'una superfície càlida és quan veiem els llacs, el mar o qualsevol altre superfície fumejar.
3. ► Boires orogràfiques: són les boires de muntanya. Les podem trobar estratiformes enganxades i acumulades a les muntanyes, per sobreacumulació d'humitat, o les que es troben sobre les muntanyes, per refredament de la massa d'aire.

Noms de boira a Catalunya

Catalunya és un gran petit país on l'orografia tan variada permet singularitats gairebé locals, i encara més si es tracta d'un fenomen que es pot presentar en un espai molt reduït. D'aquesta manera, tenim: la vacarissana a Vacarisses, la cegallosa a Lleida, la pubilla a la plana a Vic, la vidranesa al Berguedà, o la segarrosa a l'oest del Bages.

Boires estacionals

La temporada de boires arrenca després de l'estiu i s'allarga fins a finals de primavera, amb una presència més visible a l'hivern. Tal com hem comentat abans, un element bàsic és el fred. De boires també en podem trobar en ambients càlid, com passa a les zones equatorials, però, en aquest cas, cal una aportació brutal d'humitat. Precisament per aquest motiu són les zones més plujoses del planeta.

Font: Col·laboradors, Roger Solé, Meteocat, Aemet, Meteofrance.