El temps de la A a la Z: calamarsa

La calamarsa és un dels fenòmens meteorològics més destructius per a l'agricultura que neix dins les grans nuvolades de tempesta.

La calamarsa és una precipitació sòlida, formada per partícules de gel de fins a 5 mm. Acostuma a ser esfèrica, transparent o translúcida i no es trenca en caure a terra. Les calamarsades poden deixar el paisatge totalment blanc i, si el terreny ho permet, se'n poden acumular grans gruixos a les zones més baixes o enclotades. La calamarsada també pot rebre noms com calabruix, bruixonada, granissada o borrascada.

Si el gra de gel supera els 5 mm de diàmetre, parlem de pedra, que té més poder destructiu. Si el diàmetre és de més de 2 centímetres, parlem de pedra grossa.

Teoria clàssica de la formació de la calamarsa

Els grans núvols de tempesta, pel seu gran desenvolupament vertical amb més de 8 km d'altura, tenen grans diferències de temperatura a l'interior. Les turbulències, els vents de l'interior del núvol, remouen l'aire i fan que es creïn gotes d'aigua sobrerefredades, és a dir, aigua semilíquida amb temperatures negatives. Quan les gotes d'aigua xoquen amb altres partícules, de pols o de gel, poden cristal·litzar i augmentar de mida.

Les partícules de gel viatjaran per l'interior del núvol desplaçades pels forts corrents ascendents i descendents de les tempestes. Cada volta que facin a l'interior del núvol formarà noves capes de gel al seu voltant i la calamarsa es farà cada cop més gran.

Quan la velocitat de l'aire ascendent disminueix o quan la mida de la partícula de gel sigui considerable, el núvol ja no la podrà sostenir i caurà per gravetat. Les grans nuvolades que duen calamarsa acostumen a portar gran activitat elèctrica.

Noves teories

Aquesta és la teoria tradicional sobre la calamarsa, però, com passa en molts aspectes de la meteorologia, encara se n'han de saber moltes coses més i la investigació continua. Aquí teniu una explicació de la tècnica de l'Equip de Predicció i Vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya Carme Farnell, experta en aquest tipus de fenòmens. La velocitat màxima de corrent ascendent vertical, la cisalla vertical del vent i el contingut d'aigua precipitable són les variables que expliquen millor el comportament dels diferents tipus de calamarsades.

Dades curioses

Les pluges amb calamarsa acostumen a ser de curta durada, entre 5 i 10 minuts, i afecten una àrea bastant limitada. Segons dades de Meteofrance, en una àrea de 100 km² o 10.000 hectàrees hi poden caure de mitjana 300.000.000 de grans de calamarsa, que equivaldrien a un pes aproximat de 50.000 tones.

Calamarsa a Catalunya

Tot i que les calamarsades poden aparèixer en qualsevol època de l'any, la gran majoria es donen durant la primavera i l'estiu, entre els mesos d'abril i setembre. De fet, els mesos amb més probabilitat de calamarsa a Catalunya són maig i setembre. Per zones, el Pirineu oriental, el Prepirineu oriental, la Depressió Central i les Terres de Ponent concentren la probabilitat més gran de calamarsa entre els mesos de juny i agost, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. El juliol del 2013 va ser un mes de calamarsades diàries, 13 en 16 dies.

Pedregades històriques

El 30 d'agost de 2022 ha passat a la història meteorològica de Catalunya per la mida de les pedres registrades, de fins a 10 o 11 centímetres. Malauradament, també ha sigut un episodi tràgic, amb una víctima mortal, i diversos ferits.

Fins aquest episodi, els registres de calamarsa del Meteocat arribaven als 7 centímetres. En parlem amb la Carme Farnell en aquest vídeo.

A banda, aquí podeu trobar imatges d'altres calamarsades:

• - Calamarsada al Garraf, el 15 de desembre de 2014.
• - Calamarsada al Matarranya, el 7 de juliol de 2014.
• - Calamarsada a Torelló, el 16 de juny de 2014.
• - Calamarsada a Puigcerdà, el 30 de mig de 2013.
• - Calamarsada a Osona i Garrotxa, el 3 d'abril de 2013.
• - Calamarsada a Figueres, el 14 de març de 2013.
• -Calamarsada al Baix Empordà, el 30 d'agost de 2022.