El temps de la A a la Z: eclipsi solar

L'eclipsi, de Sol o de Lluna, és uns dels fenòmens astronòmics més populars per la gran facilitat d'observació, sobretot el solar, per l'impacte en la lluentor del Sol.

L'eclipsi solar passa quan la Lluna es troba alineada entre el Sol i la Terra i la seva ombra es projecta sobre la superfície del planeta. Sempre, la Lluna que acompanya l'eclipsi solar és la lluna nova.

El recorregut de la Terra i la Lluna

La Terra gira entorn del Sol i descriu una lleugera el·lipsi, amb una distància màxima de 152 milions de quilòmetres, quan és el nostre estiu, i una distància mínima de 147 milions de quilòmetres, quan és el nostre hivern. Les estacions de l'any funcionen segons l'angle en què incideixen els rajos solars, no pas per la proximitat i llunyania del Sol.

La Lluna també dibuixa una òrbita el·líptica entorn de la Terra. El perigeu és el punt en què es troba més a prop nostre, a uns 356.430 km, i l'apogeu el punt en què es troba més lluny, a 406.720 km.

Un eclipsi solar sempre passa unes dues setmanes abans o després d'un eclipsi de Lluna. De vegades n'hi ha tres durant la mateixa temporada

Principals tipus d'eclipsi

Quan el Sol il·lumina la Lluna es crea al darrere un con d'ombra i una zona de penombra. En funció de com arribi la projecció de l'ombra de la Lluna a la Terra hi haurà:

• Eclipsi total: es produeix quan la Lluna tapa totalment el Sol. La Lluna es troba prou a prop de la Terra i el con d'ombra arriba a la superfície del planeta. Tot el disc solar quedarà ocult pel disc de la Lluna. La Lluna es torna invisible instants abans de l'eclipsi i durant uns tres minuts hi ha negra nit amb visió perfecta de les estrelles. Durant la totalitat es poden veure diversos efectes, com ara les perles de Baily o l'anell de diamants. Les perles són diversos punts de llum que brillen al voltant de les vores de la Lluna, un efecte dels rajos de llum del Sol que irradien a través de les valls al llarg de l'horitzó de la Lluna. Duren tan poc que poden no ser perceptibles. Quan les perles de Baily desapareixen fins que només queda un punt brillant al llarg de la vora de l'ombra de la Lluna, parlem de l'efecte d'anell de diamants. Passat aquest temps, la rotació de la Terra i el desplaçament de la Lluna desfaran l'ocultació i tornarà la llum del Sol. La superfície de terra que ocupa la part fosca de l'eclipsi és molt petita.

• Eclipsi parcial: la Lluna tapa parcialment el Sol. És quan veiem un Sol mossegat. És una zona molt extensa de penombra que envolta la superfície fosca de l'eclipsi solar. A partir del 80% d'ocultació la disminució de la llum és molt intensa.

• Eclipsi anular: la lluna en fase d'apogeu, és a dir, més separada de la Terra, es troba prou allunyada per fer que la seva ombra no arribi directament a la Terra, que queda dintre de la zona d'antiombra. Com que la Lluna està allunyada, és més petita i no cobreix tot el disc solar, aquesta situació fa que aparegui un anell lluminós (de vegades anomenat "anell de foc")  entorn de la Lluna.

L'eclipsi més peculiar: l'híbrid

Hi ha un quart tipus d'eclipsi solar, l'eclipsi híbrid, que es produeix només unes quantes vegades per segle. És un tipus d'eclipsi solar que sembla un eclipsi anular o un eclipsi total, depenent de la ubicació de l'observador al llarg del camí de l'eclipsi central.

Els eclipsis solars híbrids es produeixen quan la Lluna es troba just a la distància precisa de la Terra perquè el vèrtex del con d'ombra estigui lleugerament per sobre de la superfície terrestre al principi i al final de la trajectòria de l'eclipsi.

Així, per la curvatura de la Terra, a la meitat del camí de l'eclipsi, algunes zones cauen dintre de l'ombra de la Lluna, veient un eclipsi total. Altres zones i en altres moments queden fora de l'abast de l'ombra, dintre de l'antiombra, i així perceben un eclipsi anular.

Quan podrem veure un eclipsi total de Sol?

Calen uns quants centenars d'anys per trobar en un mateix punt dos eclipsis solars. Al llarg del segle XX, l'any 1900 n'hi va haver un a Alacant, el 1905 a València i Castelló, el 1912 a Galícia i, el darrer, l'any 1959, a les Canàries. Si voleu veure i viure un eclipsi total de Sol hi ha dues possibilitats: viatjar o esperar.

• Viatjar: serà el 8 d'abril del 2024, però cal posar rumb a Nord-amèrica.
• Esperar: Si ens quedem a Catalunya caldrà esperar fins al 12 d'agost del 2026. Serà total al 100% a la meitat sud del país, per la banda sud de la línia de Sitges a Lleida. La resta del país s'haurà de desplaçar per estar totalment a les fosques. Aquí teniu el mapa de la península Ibèrica i les zones límit de l'eclipsi total, pintades de blau.

El pròxim eclipsi parcial de Sol serà el 29 de març del 2025 i, si voleu veure un eclipsi anular de Sol, caldrà esperar al 26 de gener del 2028. Si voleu més informació dels eclipsis del passat i dels que vindran, podeu fer servir l'aplicació Eclipse calculator 2.0, desenvolupada per la Universitat de Barcelona, nova versió de l'antiga aplicació Eclipsi.

Com el podem observar i el que no hem de fer

No mireu directament el Sol, ja que podeu ferir greument els ulls i fins i tot arribar a tenir ceguesa temporal. Si el voleu veure directament heu de disposar d'ulleres d'eclipsi solar, les ulleres de sol més fosques no serveixen. Tampoc serveixen un vidre fumat, una radiografia o una pel·lícula fotogràfica.

Per observar amb seguretat l'eclipsi parcial de Sol s'ha de fer a través d'ulleres d'eclipsi o una pantalla de soldador. La NASA recomana un vidre amb classificació 14 o més. Una altra manera més senzilla de veure'l és projectar la llum del Sol. Amb telescopi o prismàtic, sense mirar el Sol a través, es deixa que la llum passi per l'aparell per projectar la imatge del Sol en una pantalla o un paper.