El temps de la A a la Z: els Perseids

Una de les nits més màgiques de l'estiu és la que coincideix amb la pluja d'estels dels Perseids, coneguda popularment amb el nom de llàgrimes de sant Llorenç.

Cada any els aficionats a l'astronomia i molts no aficionats miren el cel a mitjans d'agost per veure passar un estel fugaç. L'estel té una durada ben curta, de només unes dècimes de segon, però, només pel fet de veure'n passar un, val la pena esperar.

Els Perseids

Si popularment es coneix amb el nom de llàgrimes de Sant Llorenç, científicament s'anomenen Perseids. La pluja d'estels s'origina pel contacte de petites partícules despreses pel cometa Swift-Tuttle amb l'atmosfera, que s'encenen i es fonen amb els gasos que envolten el planeta. El cometa Swift-Tuttle travessa l'orbita de la Terra cada 130 anys, i la darrera vegada va ser l'any 1992. El cometa, a mesura que avança per la seva òrbita, desprèn un rastre de petites partícules. Quan la Terra entra dins el rastre deixat pel cometa, l'atmosfera crema aquestes partícules a una velocitat de vertigen fins a fondre-les del tot, i d'aquí que apareguin uns instants.
 

Nits de Perseids, les Llàgrimes de Sant Llorenç.
Diminuts fragments del cometa Swift-Tuttle, que cada cop que passa (133 anys) torna a omplir la seva òrbita. Quan la Terra gira al voltant del Sol, escombra molts d'aquests fragments, que es "cremen" a l'atmosfera. pic.twitter.com/VvD2GvCDfL

— Joan Anton Català Amigó (@estelsiplanetes) August 12, 2022

En realitat, no només es veu un dia. Hem de pensar que el material desprès pel cometa es dispersa una mica per l'espai. Així, podeu veure el fenomen de la pluja d'estels des de la segona meitat de juliol fins a finals d'agost. Ara bé, els dies de més intensitat i concentració sempre són pels volts de sant Llorenç.

El cometa Swift-Tuttle és actualment l'objecte de més gran, aproximadament de 26 km de diàmetre, que s'aproxima a la Terra de manera periòdica.

Una mica d'història

El nom de Perseids es deu al fet que la pluja sembla irradiar des de la constel·lació de Perseu. L'origen popular de llàgrimes de Sant Llorenç prové de l'edat mitjana, quan els catòlics van identificar el fenomen amb la festivitat del sant. Les primeres notícies d'aquesta pluja de meteors vénen de la Xina, de l'any 36 d. C. N'hi ha moltes més referències entre els segles VIII i XI als almanacs xinesos, japonesos i coreans, però el crèdit de l'observació anual de la pluja el té l'astrònom i matemàtic belga Adolphe Quételet, que va ser el primer a constatar, l'any 1835, que aquest fenomen passava al mes d'agost.

Indrets d'observació

La millor manera de gaudir de les nits dels Perseids és sense l'ajuda d'aparells òptics i allunyant-se dels nuclis urbans. La contaminació lumínica dels grans pobles, ciutats, àrees turístiques o industrials dificulten molt la visió del cel, de les estrelles, i, encara més de la pluja d'estels. La lluna tampoc és una bona aliada. En fase plena, la llum que emet amaga el cel que l'envolta. La millor opció és anar a indrets ben foscos, com les zones d'alta muntanya, on l'observació del cel sigui completament neta per gaudir del firmament i llançar desitjos cada cop que veiem passar un estel fugaç.