El temps de la A a la Z: la pitjor tempesta geomagnètica del segle XX
Fa més d'un segle, una gran tempesta geomagnètica va deixar la seva empremta a tot el món. El fenomen va començar el 12 de maig del 1921, i els seus efectes van arribar al màxim el dia 15. Va ser la pitjor del segle XX, i només va tenir un precedent al segle XIX.
La gran tormenta geomagnética de mayo de 1921
Actividad Solar (@heliosfera) May 14, 2020
(The Great Geomagnetic Storm of May 1921)https://t.co/Da3lCkfVl5
vía @wordpressdotcom
La tempesta va ser conseqüència de l'activitat d'una taca solar gegant (AR1842). Hi va haver diverses ejeccions de massa coronal (CME), és a dir, explosions que van llançar material (plasma) de la corona solar a l'espai.
A coronal mass ejection from the Sun can contain a billion tons of matter accelerated to several million miles per hour in a spectacular explosion. pic.twitter.com/dse8447Tyv
Wonder of Science (@wonderofscience) May 12, 2020
El vent solar va arribar a la Terra, que està protegida pel camp magnètic. Però els científics van registrar la pertorbació. Durant tres dies, els sensors que detectaven variacions del camp magnètic "van sortir d'escala".
Incidències
Aquest article del doctor Tony Phillips, divulgador de la NASA, recorda alguns dels efectes reportats en aquelles dates en diferents indrets del món: Los Angeles, Nova York i Chicago van registrar avaries en les xarxes telefòniques, elèctriques o el ferrocarril.
A Brewster, a l'estat de Nova York, es va incendiar una oficina de telègrafs situada en una estació de tren. Un altre incendi a la famosa estació central de Nova York va fer que la tempesta es conegués amb el nom de "la supertempesta del ferrocarril de Nova York".
Fora dels Estats Units, hi va haver incidències en el telègraf al Canada, Suècia, Noruega, Regne Unit, França, Japó, Nova Zelanda, Austràlia o Brasil. Els incendis van ser una conseqüència dels corrents elèctrics que indueix l'activitat geomagnètica, que van sobreeescalfar les línies fins al punt de cremar-les.
Aurores boreals
Les aurores boreals són el resultat de la interacció del camp magnètic amb el vent solar. En aquest episodi, es van poder veure aurores a ciutats situades molt al sud dels Estats Units, com ara a Atlanta o Los Angeles. També es van albirar des del sud de Texas. Fins i tot les van veure des de vaixells que navegaven per la zona equatorial.
🌌#espace #UNIVERSE #auroraborealis #auroraboreal #astronomia pic.twitter.com/wyXgWU95Q0
🌸 Thata 🌸 (@_ThataDooM) May 15, 2020
Un precedent històric
Fins a aquesta tempesta geomagnètica, l'únic episodi comparable va ser el de l'any 1859. Es coneix com Esdeveniment de Carrington, que va ser l'astrònom que la va detectar. En aquella ocasió, els efectes de la flamarada solar van arribar a la Terra el 28 d'agost. Es van albirar aurores boreals en zones de latitud molt baixa, com Colòmbia, Cuba o Hawaii. També van fallar els sistemes telegràfics a Europa i Amèrica.
Sept.1859: a solar flare observed by British astronomers R. Carrington & R. Hodgson leads to one of the largest solar storms on record (the 'Carrington event') creating auroras visible from Queensland, Australia, & Caribbean. See https://t.co/XOxYWT3H4c (Pic: F. Church 1865) pic.twitter.com/9vFsFZsH9e
ESA space history (@ESA_History) March 1, 2019
Un estudi recent va determinar que la magnitud de la tempesta del 1921 va ser equivalent a la del 1859. Els autors van fer investigacions que podrien ser importants en el cas de noves tempestes: un esdeveniment similar en els nostres dies tindria impacte en les xarxes elèctriques, emissores de ràdio o sistemes de GPS, i també provocaria canvis importants en les òrbites dels satèl·lits.
It was previously thought that the 'Carrington Event', was the strongest solar event. We now know, that the May 1921 storm was about equally intense.https://t.co/11bIgQA4bq pic.twitter.com/X9gacLNEoC
PVUK (@PrepperVetUK) May 13, 2020
- ARXIVAT A:
- El temps de la A a la Z
