El temps de la A a la Z: l'efecte Fujiwhara

El fenomen anomenat efecte Fujiwhara es produeix quan dos ciclons, siguin tropicals o no, estan molt pròxims i interactuen entre ells. Aquesta interacció es dona en forma de "ball", amb uns passos que depenen de la mida i la distància entre les dues pertorbacions. Fa pocs dies vam tenir un exemple d'aquest fenomen gràcies a la borrasca Dennis.

Una borrasca excepcional

La pertorbació Dennis va ser excepcional per diversos motius. Primer perquè va ser un cas de ciclogènesi explosiva, per la ràpida velocitat de caiguda de la pressió atmosfèrica al seu centre.

Un cop formada, la borrasca va assolir una pressió mínima que la va situar entre les pertorbacions més fortes mai registrades al nord de l'Atlàntic.

Però, a més a més, durant la seva vida també ens va donar un exemple de l'efecte Fujiwhara, perquè va engolir una altra gran depressió (que no va rebre cap nom) després d'interactuar-hi.

Aquesta altra gran borrasca es va formar al voltant del dia 14 de febrer cap al sud-oest d'Islàndia, el país que en va rebre l'impacte directe. Mentrestant, el Dennis avançava des de més al sud. Quan s'hi va situar prou a la vora, va començar la interacció entre els dos ciclons.

El ball dels ciclons

L'efecte rep el nom del meteoròleg japonès Sakuhei Fujiwhara, que va ser qui el va descriure a principis dels anys 20. Perquè hi hagi interacció entre dos ciclons han d'estar situats a una distància inferior a uns 1.400 km, si es tracta de ciclons tropicals, o d'uns 2.000 quilòmetres, en el cas dels extratropicals.

Si els dos ciclons són de característiques semblants, tots dos giren al voltant d'un punt mitjà, com passa a les anomenades estrelles binàries. Finalment, poden fusionar-se al voltant d'aquest punt mitjà i generen una estructura més gran, o bé poden separar-se i seguir cadascun el seu camí. Això va passar l'any 2007 amb els tifons Hagibis i Mitag, al nord de les Filipines, quan un dels tifons va canviar la seva trajectòria per culpa de l'altre.

Quan una pertorbació és molt més petita que l'altra, l'efecte és una rotació de la menor al voltant de la més gran, com fa la Lluna quan orbita al voltant de la Terra. En aquest cas, depenent de la distància, el "ball" entre els ciclons pot acabar amb el més potent engolint el més feble, però no sempre.