El temps de la A a la Z: Ozó

L'ozó és bo i dolent, tot depèn d'on es troba.

L'ozó és un gas format per tres àtoms d'oxigen (O3). Situat a l'estratosfera, té una funció fonamental de protecció de la vida: és el que anomenem popularment com la capa d'ozó.

Ara bé, quan l'ozó es troba a prop de la superfície i forma part de l'aire que respirem, es comporta com un gran contaminant, perjudicial per a la salut humana i el medi ambient.
 

La capa d'ozó

El 90% de l'ozó a l'atmosfera es troba a l'estratosfera, entre 10 i 50 quilòmetres d'altitud; d'aquí el nom de capa d'ozó, amb una franja màxima entre els 30 i els 35 quilòmetres. És una capa vital per a l'home i els éssers vius perquè filtra els rajos ultraviolats, molt nocius, i permet que la Terra es mantingui a una temperatura constant. Sense la capa d'ozó, la Terra seria estèril.

L'ozó es forma de manera natural per acció del Sol. La llum del Sol separa els dos àtoms d'oxigen, d'O2 a O i O. Un cop separats, els àtoms d'oxigen es poden unir entre ells i formar un O2, o directament unir-se a O2 per formar un O3, així ja tenim l'ozó. Per mantenir l'equilibri, l'ozó es destrueix quan reacciona amb molècules que contenen nitrogen, hidrogen, clor o brom.

Les emissions de gasos produïts per l'home, com els clorofluorocarbonis (CFC), han augmentat destrucció de l'ozó, trencant aquest equilibri natural. La reducció del nivell d'ozó ha incrementat la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la Terra. Per efecte de la rotació del planeta el gruix mínim de la capa d'ozó es dona als pols. La seva forma arrodonida es coneix amb el nom de forat de la capa d'ozó.

El 1987 va entrar en vigor el Protocol de Mont-real, que prohibia la producció i l'ús de la majoria d'aquestes substàncies. Fruit d'això, la capa d'ozó s'ha anat recuperant. Tot i això, no es preveu que arribi als nivells anteriors als anys 80 fins al 2060.

Malgrat la prohibició, alguns països n'han seguit produint o utilitzant. És el cas de la Xina, que obté CFC-11 per a aïllants de cases i edificis.

El forat d'ozó té una relació indirecta amb l'escalfament global. S'ha vist que afecta el clima a l'hemisferi sud, perquè la destrucció del gas refreda l'estratosfera damunt d'aquesta part del planeta. I això té influència en la circulació de l'aire i en el règim de pluges.

La massa total d'ozó és de 300 milions de tones. Pot semblar molt, però només representa el 0,00006% de la massa de l'atmosfera. La zona de màxima concentració d'ozó es troba als 32 km d'altitud, on el percentatge augmenta fins al 0.0015%.

Per què es mesura a l'Antàrtida i en aquesta època?

Les mesures d'ozó es prenen a l'Antàrtida perquè els pols són les zones on n'hi ha menys concentració, per efecte de rotació del planeta i perquè el pol sud és continental, a diferència de l'Àrtic, que es troba sobre l'aigua. En aquestes condicions, les bases científiques establertes a l'Antàrtida en fan el seguiment a través dels globus sonda. També se'n fa el seguiment per satèl·lit.

La mínima concentració anual d'ozó a l'Antàrtida coincideix amb la sortida de l'estació de l'hivern i l'inici de la primavera austral. D'aquí que durant el mes d'octubre apareguin els primers informes amb el balanç definitiu de les dimensions i estat de salut del forat de la capa d'ozó.