El Temps de la A a la Z: pluja àcida

La pluja àcida és un terme molt genèric que inclou qualsevol forma de precipitació –pluja, neu, boira, calamar-sa o pols– que contingui components àcids com l'àcid sulfúric o nítric.

Origen de la pluja àcida

La principal font d'emissió prové de la crema de combustibles fòssils i només una petita porció ho fa de fonts naturals com erupcions volcàniques. En el cas de del diòxid de sofre (SO2) l'origen és principalment antròpic. S'emet en la combustió de carburants que contenen sofre, com el petroli o combustibles sòlids, en processos industrials d'alta temperatura i de generació d'electricitat. Durant els últims anys hi ha hagut un considerable descens de les emissions de SO2 degut a les normatives i legislacions sobre els sostres d'emissió aplicats a la indústria. D'aquesta manera, els nivells d'emissions a Espanya es van reduir a la meitat entre el 2001 i el 2010, passant de 12 µg/m³ a 6 µg/m³. Actualment, el descens és molt més lent i es troba a l'entorn dels 4,4 µg/m³. Les tres principals fonts d'emissió de SO2 són, amb dades del 2015:

• 52% Crema de combustibles per produir electricitat
• 33% Processos industrials
• 7%  Combustió en sectors no industrials

En canvi, les millores en les benzines dels vehicles han fet que el transport per carretera només representi el 0,14% de les emissions totals de SO2.

El paper fonamental de la meteorologia i l'orografia

Les emissions de diòxid de sofre i els òxids de nitrogen són transportades pel vent i pels corrents d'aire i es barregen amb l'aigua abans de caure a terra. El paper del vent serà fonamental per a la distribució dels contaminants, que no només afecten les poblacions situades a prop del focus d'emissió, sinó que poden recórrer distàncies molt llargues. A més, segons la situació meteorològica i/o l'orografia del terreny hi haurà concentracions més o menys grans de contaminants sobre el territori.

Efectes de la pluja àcida

• La pluja àcida afecta directament els ecosistemes en el seu conjunt. Comença per fer-ho en el medi aquàtic –com rierols, llacs i pantans– i a mesura que es va infiltrant va passant al subsòl. Sobre terres argiloses, la pluja àcida actua lixiviant l'alumini del sòl, que s'acaba vessant als rius. Com més quantitat d'àcid s'introdueix en aquest tipus de sòl, més alumini s'allibera a l'ecosistema.
• Les plantes i els arbres també es veuen seriosament afectats; la pluja àcida elimina els minerals i els nutrients del sòl que necessiten per créixer.
• Pel que fa als materials, la pluja àcida corroeix els metalls i les pintures, i la pedra, tant d'escultures com d'edificis, i fa que es deteriorin amb rapidesa. La pedra calcària és un dels materials més sensibles davant les precipitacions continuades de pluja àcida.

Pluja àcida a Catalunya, la central tèrmica de Cercs

S'estima que la pluja àcida a Europa ha afectat més de 8 milions d'hectàrees: la conca del Ruhr, a Alemanya, juntament amb els països de l'Est han estat focus d'emissió molt importants durant dècades per la gran activitat industrial. I com que les partícules contaminants viatgen amb el vent, els llacs més contaminats d'Europa es troben a Escandinàvia, amb més de 10.000 llacs afectats per l'acidificació de les seves aigües.

A Catalunya, tenim un exemple ben clar: la central tèrmica de Cercs, al Berguedà. La central de Cercs va estar operativa durant 40 anys, des del 1971 fins al 2011. Durant aquest temps, les seves emissions han anat contaminant l'entorn, sobretot el plomall de gasos que emetia la xemeneia a l'alçada de Sant Corneli, Fígols i els cingles de Vallcebre, per l'oest, però l'afectació és d'uns quants quilòmetres a la rodona, també, les aigües del pantà de la Baells amb una acidificació de les seves aigües.

El 1984, Alternativa Verda va interposar una querella contra els causants dels danys als ecosistemes de la zona a causa de la pluja àcida i deposicions seques degudes a l'alta concentració de SO2 procedent de la central. Amb la sentència del judici, que va arribar el 1988, es va condemnar l'empresa per delicte ecològic. Va ser la primera empresa de l'estat condemnada per un afer mediambiental.