El Temps de la A a la Z: Tornados

El tornado és una violenta columna d'aire en rotació que penja d'una tempesta i que en forma d'embut toca terra. La seva formació requereix condicions de gran inestabilitat, favorables a la formació de núvols convectius molt potents (supercèl·lules).

Si bé es poden formar en qualsevol moment del dia, la majoria ocorren durant la tarda i la nit aprofitant calor de terra emmagatzemada durant el dia.

Etapes d'un tornado

La formació i vida d'un tornado és un cicle complex que encara presenta misteris, però podem definir les etapes principals. En primer lloc, s'ha de desenvolupar la tempesta, amb l'escalfament de l'aire superficial i les condicions favorables d'aire fred en alçada.

En el si dels núvols de tempesta hi hauran grans corrents d'aire ascendent. Com més inestable sigui l'atmosfera, més es desenvoluparà la tempesta. En alguns casos, anirà creixent en una situació de fort cisallament vertical del vent, és a dir, en una atmosfera on els vents s'enforteixen molt en alçada. Quan passa això, el corrent d'aire ascendent pot començar a girar al voltant d'un eix vertical. Una tempesta prou gran com per a presentar una rotació persistent i profunda es categoritza com a supercèl·lula.

A l'interior de la tempesta supercel·lular també hi ha corrents descendents d'aire relativament fred i dens que acaben de perfilar el remolí d'aire, fins que acaba formant-se una columna més o menys estreta d'aire que gira violentament. Quan la columna arriba a terra ja tenim un tornado.

En ocasions, el tornado va associat a l'anomenat núvol paret (wall cloud), un núvol aïllat que neix a la base de la tempesta, normalment a la part posterior de l'àrea de precipitació visible de la tempesta. El núvol paret pot existir entre 10 i 20 minuts abans de l'aparició del tornado, i també pot girar de manera persistent.

El tornado sovint és visible a causa de l'embut de condensació, un núvol en forma d'embut que s'estén cap avall des de la base de la tempesta. La pols i altres detritus que arrosseguen els vents també ajuden a visibilitzar la mànega.

Com en tota tempesta forta, els tornados poden anar acompanyats de forts aiguats, gran quantitat de descàrregues elèctriques i fins i tot calamarsa o pedra. La vida del tornado s'acaba quan els corrents d'aire fred l'envolten i tallen el subministrament d'aire calent. El tornado s'estreny i, finalment, es dissipa.

Zones habituals

Els tornados no es limiten a una zona concreta del planeta, es poden donar a tots els continents tret de l'Antàrtida. Els més freqüents es donen a latituds mitjanes, entre els 30º i els 50º dels dos hemisferis, com és el cas del nord d'Europa, l'Àsia occidental, la Xina, el Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica i l'Argentina. En el cas dels Estats Units, hi ha una zona definida com el carreró dels tornados (Tornado Alley), on són més freqüents.

L'escala Fujita (EF)

Els vents que comporta un tornado poden superar els 400 km/h. De mitjana, avancen a uns 50 km/h i poden tenir una amplada d'un quilòmetre i mig. Segons la força destructiva, es cataloguen amb l'escala de Fujita (EF, Enhanced Fujita o Fujita millorada), dividida en 6 esglaons:

EFU. Sense danys valorables per manca d'informació

EF0. Danys lleus: vents estimats de 105 a 137 km/h.
EF1. Danys moderats: vents estimats de 138 a 178 km/h
EF2. Danys considerables: vents estimats de 179 a 218 km/h
EF3. Danys greus: vents estimats de 219 a 266 km/h
EF4. Danys devastadors: vents estimats de 267 a 322 km/h
EF5. Danys increíbles: vents superiors a 322 km/h


Els tornados de categoria EF0 i EF1 es consideren febles. EF2 i EF3, forts, i els EF4 i EF5, violents. Els febles poden trencar branques i aixecar teules. Els forts poden enlairar teulades, arrencar arbres, destruir caravanes, fer bolcar trens i aixecar vehicles pesats.

Els violents destrueixen cases senceres, deformen edificis alts i poden convertir un cotxe en un projectil gegant. Els danys que provoquen són catastròfics: es coneixen casos de tornados de màxima categoria que han durat hores i s'han desplaçat més de 150 quilòmetres. La categoria d'un tornado s'assigna un cop els tècnics designats, normalment pels serveis meteorològics nacionals, han inspeccionat els danys causats.