El temps de la A la Z: plugim, ruixat, xàfec, aiguat o tamborinada

Sovint, quan parlem de pluja tendim a dir que hi ha "ruixats", però realment no és sempre així, si fem cas de les definicions que s'han anat establint al llarg dels anys. Per això avui us presentem una petita guia per poder diferenciar amb noms la precipitació segons la intensitat o la durada que tingui, i fins i tot a partir de les conseqüències que porti.

El plugim o "xirimiri"

En general, parlem de plugim o "xirimiri" quan volem referir-nos a una precipitació de gotes molt fines, que fins i tot semblen agulles, i que té una intensitat molt i molt baixa. Més enllà de mullar el terra i les superfícies, pràcticament no genera moviment d'aigua als carrers. S'ha de tenir en compte que "xirimiri" és un barbarisme que fem servir per interferència amb el castellà.

Així doncs, és més correcte parlar de xim-xim, gotellada, plovineig, ploviscó o roina, entre altres sinònims, per referir-nos a la pluja feble o precipitació de gotes d'aigua d'un diàmetre inferior a 0,5 mm, segons el TERMCAT. Si el diàmetre de les gotes d'aigua és superior a 0,5 mm, ja parlaríem de pluja.

El ruixat, el xàfec i l'aiguat

Només podem parlar de ruixat, si ens centrem en la definició estricta, per a la pluja escadussera d'intensitat forta i de durada generalment inferior a un quart d'hora, que cau de núvols isolats entre els quals hi ha cel serè. Els xàfecs són una mena de sinònim de ruixat de molta intensitat, igualment amb zones on es deixa entreveure el cel blau. Sovint, també tenen un inici i un final bruscs.

Un aiguat ja el definiríem com una pluja forta i abundant que produeix revingudes fortes i inundacions i que sovint porta associada pluja torrencial, la que és extremament forta i violenta, normalment lligada a una tempesta i acompanyada de llamps o calamarsa. Recordem que la pluja torrencial és la que supera el llindar dels 40 mm en 30 minuts.

Quan apareixen llamps i trons, ja podem parlar de tempesta. És independent de si la precipitació és feble o és forta, o fins i tot a vegades no n'hi ha. Aleshores, ens trobaríem davant una tempesta seca. Així doncs, cal anar amb compte a l'hora d'utilitzar cada terme, cosa que no sempre és fàcil. La riquesa del català ens permet trobar molts altres noms per la precipitació, com ara tamborinada, que és una d'aquelles tempestes de llamps i trons, però que porten poca precipitació o gens.

A mode de tancament i exemple, si parlem d'un dia de cel tapat i de pluja d'anar fent, en general, no parlarem de ruixats, sinó de precipitació o pluja feble o moderada. Un ruixat, per definició, no pot ser feble, igual que tampoc podem tenir plugims forts.