El temps de la A la Z: pluja de fang i pols sahariana

Un fenomen cada cop més freqüent i més intens a casa nostra
Néstor Gómez Actualitzat
TEMA:
El temps de la A a la Z

Cel amb pols sahariana, pluja de fang, terra marronós

La pluja de fang apareix quan arriben masses càlides procedents del nord d'Àfrica. Els vents de sud duen la pols i la inestabilitat en forma de ruixats i la fan caure a terra. El cel agafa una tonalitat terrosa, i baranes, terrasses, vehicles i tots els objectes de l'exterior es tenyeixen de marró.

Per què arriba la pols sahariana?

La situació meteorològica clàssica que desemboca en pluja de fang és la formació d'una pertorbació activa al sud de la península Ibèrica, al golf de Cadis o al nord d'Àfrica. És una borrasca tancada a les capes mitjanes i altes de l'atmosfera. Els vents de les pertorbacions giren en sentit antihorari, cosa que implica una injecció de vent del sud procedent del desert del Sàhara. Les partícules de sorra i pols viatgen per les capes baixes de la troposfera, per sota dels 4.000 metres, cap a casa nostra i el centre continental. La pluja de fang pot arribar fins a les illes britàniques.

Fang o pols sense pluja ni nevada

No sempre que trobem fang a terra és perquè ha plogut o nevat. Quan la concentració de pols és molt elevades, cau per acció de la gravetat. És el que es pot anomenar dipositació seca, i dona lloc a superfícies molt extenses cobertes d'una capa de pols dipositada sobre cases, cotxes, carrers i, fins i tot, la neu.

Un exemple de tones i tones de pols sobre Catalunya

En l'episodi de pluja de fang del 5 d'abril del 2014, la quantitat de pols caiguda amb la pluja va ser d'un gram per metre quadrat, segons el Centre de Previsió de Pols de Barcelona. Si aquesta quantitat de pols hagués caigut de manera uniforme a tot el país, hauria caigut l'equivalent de 1.000 camions carregats de 30 tones.

Com a curiositat, el 20 de febrer del 2014 en algunes zones, com Santa Coloma de Farners, la Vall d'en Bas i Sant Pere de Vilamajor, la pols en suspensió va caure per sedimentació, és a dir, sense pluja.

Neu terrosa

Quan la pluja de fang cau sobre la neu, en tenyeix la capa superior d'una tonalitat vermellosa o marronosa. L'aspecte de la neu, habitualment blanca, neta i freda, es converteix en una imatge bruta i densa, poc agradable. Un gran exemple es va viure el 6 de gener de 2021, quan la neu del Pirineu va quedar coberta de pols sahariana.

Neu terrosa a Boí-Taüll, 6 de gener de 2021 (Jaume Alegre)
Color marronós de la neu, 6 de gener de 2021 (Anna Otorne)
Neu tenyida de terra a la vall de Ruda, 6 de gener de 2021 (Dídac Mauri)

Cada poc tenim més pluges de fang

Els episodis de pluja de fang ni són estranys ni tampoc són aïllats. De fet, cada cop tenim més situacions meteorològiques que afavoreixen l'arribada de la pols sahariana a casa nostra. Amb dades de registre de pluja de fang registrats a l'Estartit per l'observador Josep Pascual, el nombre dies de pluja de fang s'ha duplicat en 45 anys. Aquestes són les dades més destacades.

 

D'ençà del 2011, hi ha constància de les tres quantitats més importants que s'han mesurat: el 29 d'abril de 2013, amb 2,6 gr/m²; el 7 de gener de 2018, amb 3,4 gr/m²; i 21 a 23 d'abril de 2019, amb 5,4 gr/m².

 
ARXIVAT A:
El temps de la A a la Z
VÍDEOS RELACIONATS
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut