"Twisters" (Universal Studios)

Els tornados tornen al cinema amb "Twisters"

S'estrena una seqüela de la mítica pel·lícula dels anys 90

Alberto AlcántaraActualitzat

Prepareu les crispetes perquè aquest estiu tenim una nova pel·lícula de temàtica meteorològica. Es tracta de "Twisters" (Lee Isaac Chung, 2024), una nova versió, gairebé 30 anys després, de la pel·lícula clau del cinema meteorològic modern: "Twister".
 


De "Twisters", en podeu esperar uns efectes especials espectaculars, el protagonisme d'una intrèpida meteoròloga, tan capaç de domesticar els tornados com els seus companys i rivals meteoròlegs, i comentaris sobre el sensacionalisme a les xarxes socials i sobre l'especulació del capital a costa dels afectats per les catàstrofes climàtiques.


"Twisters" és una més de les moltes pel·lícules que fan servir els tornados com a motor de la trama, o bé els fan aparèixer en moments clau, a vegades com a element simbòlic. Tot seguit, en recordem alguns exemples.

"Twister" (Jan de Bont, 1996)

Comencem per la "Twister" original. En altres articles dedicats al cinema ja hem parlat de la importància d'aquell clàssic modern a l'hora de contagiar l'afició per la meteorologia a molts joves. Una pel·lícula d'aventures amb el més pur esperit clàssic dels films de Howard Hawks, però amb uns efectes especials que, en aquell moment, van ser una bomba. Si no l'heu vista, és el moment perfecte per recuperar-la.

 

"The ugly ducking" (Wilfred Jackson, 1931)

Fem un salt quàntic per anar al cinema d'animació i als inicis de la factoria Disney, que va fer una primera versió del conte clàssic "L'aneguet lleig", de Hans Christian Andersen, com a part de la sèrie de curtmetratges "Silly symphonies". És una adaptació tan lliure que inclou un tornado. El remolí acaba sent clau per a l'acceptació de l'infortunat protagonista.


"El màgic d'Oz" (1939)

En aquesta pel·lícula llegendària, un clàssic immortal, també dels anys 30, hi ha una escena reincident en tots els articles de cinema i meteorologia. Un tornado envia Judy Garland al món d'Oz. Una escena que comença com a cinema de catàstrofes per acabar en pura fantasia.

"Tornado" (William A. Berke, 1943)

El tornado d'Oz no va ser l'únic del cinema clàssic. Pocs anys després, un melodrama poc conegut de miners i coristes portava aquest espectacular fenomen natural al títol mateix. Si teniu curiositat, es pot veure completa, però ja us avisem que la catarsi meteorològica no arriba fins al minut 77.

"Forty guns" (Samuel Fuller, 1957)

Sam Fuller, un dels grans directors del cinema nord-americà, va deixar per a la posteritat una frase que definia la seva visió del cinema: "Les pel·lícules són amor, odi, acció, violència, mort... en una paraula: emocions." Al gran western "Forty guns", amb efectes visuals tradicionals i ventiladors a escala industrial, hi afegeix un tornado que, precisament, catalitza totes aquestes emocions. Entre l'inici de la tempesta (al minut 43) i l'escena posterior entre els dos protagonistes, una el·lipsi magistral ho diu tot.

 

"L'avventura" (Michelangelo Antonioni, 1960)

"L'avventura" és una de les primeres pel·lícules modernes. L'obra mestra d'Antonioni treu partit de l'entorn natural de les illes Eòlies, i dels fenòmens atmosfèrics, per parlar de la incomunicació i la desolació emocional. El tornado que hi apareix és més aviat una petita mànega marina, però és una mànega real. Es va formar en unes condicions tempestuoses que van deixar incomunicat l'equip de rodatge, a l'illa inhabitada de Panarea, durant uns dies.

 

"En un racó del cor" (Robert Benton, 1984)

Aquest drama ambientat durant la Gran Depressió nord-americana té una important escena amb un tornado. L'acció es desenvolupa a l'estat de Texas, un dels que formen part de l'anomenat "tornado alley", el corredor dels tornados. El drama humà i la destrucció que generen aquests fenòmens es representa de manera força convincent.


"Twister" (Michael Almereyda, 1989)

Considerem la "Twister" de l'any 96 com la mare de les pel·lícules modernes de tornados però, per ser justos, cal dir que ja hi va haver una altra "Twister" a finals dels 80. En aquest cas, però, el gènere no és ni el de catàstrofes ni el drama amb catarsi meteorològica: és una comèdia familiar ambientada a Kansas, un altre dels estats on els tornados són més típics.

 

"Tornado!" (Noel Nosseck, 1996)

Compte, perquè l'any 96 no només va ser l'any de "Twister": també es va estrenar aquest telefilm protagonitzat pel carismàtic Bruce Campbell, tot un mite del cinema fantàstic. Com sol passar en algunes versions "barates" i descarades dels grans èxits comercials, es va estrenar poc abans del seu referent.


"El dia de demà" (Roland Emmerich, 2004)

Un altre dels grans referents moderns del cinema de catàstrofes naturals, que també té la seva dosi de tornados. Amb l'esperit gamberro i la mala bava habitual de les pel·lícules de Roland Emmerich, els tornados provoquen el caos a la ciutat de Los Angeles, començant pel famós cartell de Hollywood.


"Sharknado" (Anthony C. Ferrante, 2013)

Com a subgènere del cine de catàstrofes, el cinema de tornados és terreny adobat per a produccions de dubtosa qualitat cinematogràfica i científica. Solen ser productes fets per a les sobretaules televisives, amb intèrprets i efectes especials de segona (o tercera) fila. Títols com "NYC: tornado terror" o "Ice twisters" en són un exemple. Són pel·lícules que funcionen molt bé com a comèdies (voluntàries o involuntàries). Segurament, l'obra mestra del cinema tornàdic en un món a l'inrevés és "Sharknado", la primera d'una llarga saga de films que barregen amb impunitat mànegues i taurons.


L'home d'acer (Zack Snyder, 2013)

Aviso que ve un espòiler com una casa de pagès. Zack Snyder és un dels realitzadors més controvertits del segle XXI, i aquesta escena amb tornado, una de les més criticades que recordo dels últims anys. Segons els seus detractors, no té cap mena de lògica. Però si no ens deixem dominar pel pensament racional, podem gaudir d'un sensacional moment dramàtic i estètic protagonitzat pel pare de Superman, un Kevin Costner sublim abans de sortir volant... sense capa.

 

 

"A l'ull de la tempesta" (Steven Quale, 2014)

Una hereva de "Twister" del segle XXI: caçadors de tornados que han de lluitar contra les tempestes... i contra un guió de telefilm. Sobreviuen gràcies als efectes especials de luxe.  


"Geotempesta" (Dean Devlin, 2017)

Tsunamis, huracans, famílies de tornados, caos espacial i climàtic.... No falta res en aquesta hemorràgia de catàstrofes naturals. Bé, li falta gramàtica cinematogràfica. Li sobra l'insuportable argot informàtic. A més a més, ven la premissa tòxica de contrarestar els efectes de l'escalfament global amb enginyeria per manipular els fenòmens meteorològics. Potser és demanar massa, però si podeu prescindir de tot això, gaudireu de l'espectacle.


"Enfront del tornado" (Lindsay Gossling, 2021)

Un altre exemple de pel·lícula que es decanta més pel drama humà i no tant per aprofitar la bona salut dels efectes visuals digitals i explotar l'efectisme dels tornados. Tot i això, o precisament per això, les males llengües diuen que el títol original (13 minuts) fa referència a la durada de l'únic tros de metratge que val la pena.


"Supercell" (Herbert James Winterstern, 2023)

Com a "Twister", l'últim exemple de la llista també dona protagonisme a uns caçadors de tempestes. De fet, el film inclou material provinent dels caçadors americans reals. Encara no l'hem vista, però quin aficionat a la meteorologia es podria resistir a una pel·lícula amb aquest títol?

ARXIVAT A:
Meteorologia
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut