Espectacle celestial: les Llàgrimes de Sant Llorenç il·luminen el cel de Catalunya

Nits per gaudir dels Delta-Aquàrids, ja a la baixa, i dels Perseids, en augment, des del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades. Font: Aleix Roig

Arriba un dels espectacles celestes més esperats: la pluja de meteors dels Perseids, coneguda com les Llàgrimes de Sant Llorenç. Del 17 de juliol al 24 d'agost, el cel de Catalunya s'omple de meteors brillants, aquest any amb la màxima activitat entre els dies 12 i 13 d'agost.
 

Què són els Perseids i d'on prové el seu nom?

Els Perseids són restes del cometa Swift-Tuttle, i el seu nom prové de la constel·lació de Perseu, d'on semblen originar-se. Aquest fenomen astronòmic pot produir 200 meteors per hora durant el seu màxim i en condicions perfectes, cosa que proporciona un espectacle visual impressionant. Els meteors són coneguts per la seva velocitat i brillantor, sovint amb esteles de llum al seu pas, i són visibles des de tot l'hemisferi nord en ple estiu.

Les velocitats d'aquests meteors poden superar els 50 quilòmetres per segon. La seva alta activitat, juntament amb les condicions atmosfèriques favorables per a l'observació durant l'estiu, fa dels Perseids la pluja de meteors més popular. De fet, també és la més fàcil d'observar, de les que tenen lloc al llarg de l'any.

El nom en català, Llàgrimes de Sant Llorenç, prové de la proximitat del fenomen astronòmic amb el dia del màrtir cristià Sant Llorenç, que és el 10 d'agost.
 

Per què succeeixen?

Els cometes, segons descriuen les seves òrbites al voltant del Sol, van llançant a l'espai gasos, pols i restes (materials rocosos) que es mantenen en una òrbita molt similar a la del cometa del qual han sorgit. Aquests fragments van formant un anell al voltant del cometa.

Quan la Terra, en el seu moviment al voltant del Sol, troba un d'aquests anells, alguns d'aquests fragments (meteoroides) són atrapats pel seu camp gravitatori i cauen a gran velocitat a través de l'atmosfera formant una pluja de meteors. La fricció amb els gasos atmosfèrics és el que causa que aquests meteors es desintegrin, fent aparèixer traces brillants al cel durant una fracció de segon. Això forma el que popularment anomenem estels fugaços.
 

Cada any, a principis d'agost, el nostre planeta creua l'òrbita del cometa 109P/Swift-Tuttle, que té un període de 133 anys. Va ser Giovanni Schiaparelli qui va adonar-se, l'any 1865, que aquest cometa era la font dels Perseids. Aquesta òrbita està plena de partícules de la mida d'un gra de sorra o més petites, que han estat alliberades pel cometa en els seus passos anteriors.

El cometa Swift-Tuttle va ser descobert el 1862 per Lewis Swift i Horace Tuttle. Val a dir que és un gran cometa: el seu nucli té 26 quilòmetres de diàmetre. Això és gairebé el doble de la mida de l'objecte que es creu que va causar la desaparició dels dinosaures.

Swift-Tuttle va passar a prop del Sol per última vegada el 1992. Per tant, caldrà esperar fins a l'any 2126 perquè torni a passar a prop del nostre planeta.

Què s'espera aquest any 2024?

Tot i que el pic màxim d'activitat aquest any es produirà el dia 12 d'agost entre les tres i les sis de la tarda, es recomana observa-les a partir de les 12 de la nit i fins a les quatre de la matinada, quan la Lluna en quart creixent es vagi ponent pel nord-est i aparegui la constel·lació de Perseu.

Com que és una pluja forta, sol presentar pics d'activitat fora del màxim, per la qual cosa durant les nits al voltant d'aquesta data ja es poden apreciar un bon nombre de meteors, particularment després de la posta de la Lluna.

On veure-les? Els millors llocs per observar les Llàgrimes de Sant Llorenç

Els millors llocs per observar aquest fenomen són zones amb baixa contaminació lumínica i vistes clares del cel de nit.

A Catalunya, algunes recomanacions inclouen el municipi d'Albanyà, el Parc Astronòmic del Montsec, el Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades i el Montsant, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o el municipi de Saldes. Alguns d'aquests llocs tenen certificació Starlight, el reconeixement de Dark-Sky Park, o el certificat d'espai amb un cel nocturn de qualitat, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

També poden ser bones opcions la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, el cap de Creus i Cadaqués o els diversos esdeveniments que s'organitzen en observatoris com ara el Fabra i el Cosmocaixa a Barcelona, al centre Món Natura Pirineus i el de Castelltallat i Batet de la Serra.

Al País Valencià, el parc natural de la Tinença de Benifassà és un dels millors llocs per a observar-los. Tot i això, també es recomanen comarques de l'interior, com ara la Canal de Navarrés, els Serrans, el Racó d'Ademús, la Plana d'Utiel-Requena i els Ports. Alguns pobles d'aquestes comarques, com Ares dels Oms, Toixa, Titaigües, Xelva i Benaixeve, als Serrans, també han aconseguit la denominació Reserva Starlight. A més, en aquesta àrea hi ha uns quants observatoris, com ara l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

A les Illes Balears, es recomana el nord d'Eivissa (Cala d'Hort, les platges de Comte, el pou del Lleó i el pla de Corona), la costa nord i la serra de Tramuntana a Mallorca i l'illa de Menorca, que també és una Reserva Starlight.

Recomanacions per a una bona observació

1. Escull un lloc d'observació fosc i obert. Allunya't dels llums de pobles i ciutats per reduir la contaminació lumínica. És preferible un espai on hi hagi pocs obstacles per a la vista (com edificis, arbres o muntanyes).

2. Espera que la vista s'acostumi a la foscor. Això implica evitar tota mena de fonts de llum (fanals, pantalles dels mòbils i altres dispositius electrònics). Si necessites utilitzar llum, opta per una llanterna amb filtre vermell, ja que la llum vermella afecta menys la visió nocturna. L'ull humà triga entre 20 i 30 minuts a adaptar-se completament a la foscor.

3. Evita l'ús d'instruments òptics. Els telescopis i binocles poden limitar el camp de visió.

4. Tot i que els Perseids semblen venir de la constel·lació de Perseu, es poden veure en qualsevol part del cel. La constel·lació no és la font dels meteors.

5. Dirigeix la mirada cap a les zones més fosques, en la direcció oposada a la posició de la Lluna si l'observació es fa quan aquesta estigui present al cel.

6. El nombre de meteors observables per hora és molt variable. En un lloc ben fosc i amb la constel·lació de Perseu sobre l'horitzó pot superar el centenar.

7. Estira't i tingues paciència. Passa almenys una hora mirant el cel per gaudir del màxim nombre de meteors.

En definitiva, els Perseids són una oportunitat única per gaudir d'un dels fenòmens astronòmics més espectaculars de l'any, sempre aprofitant-ho per demanar un desig.