Groenlàndia (Arxiu)
Groenlàndia (Groenlàndia (Arxiu))

Groenlàndia perd per desgel aquest juliol l'equivalent a 64 milions de piscines olímpiques

Alberto AlcántaraActualitzat

La capa de gel de Groenlàndia ha perdut, en tres setmanes de juliol, 160 bilions de tones de gel per fusió superficial, l'equivalent a 64 milions de piscines olímpiques. Aquest és el càlcul que ha fet Ruth Mottram, climatòloga i glaciòloga de l'Institut Meteorològic de Dinamarca (DMIDK),

La dada encara és més preocupant si tenim en compte que no inclou la pèrdua de gel marí ni la part provinent del despreniment d'icebergs de les plataformes gelades.

 

És una dada que mostra que la capa de gel és cada vegada més petita. Fa dos anys, la glaciòloga ja va fer un càlcul global que mostrava com la quantitat anual d'aigua que anava al mar era de 250 gigatones cada any, l'equivalent a la capacitat d'uns 100 milions de piscines olímpiques.

O, dit d'una altra manera, aquesta quantitat d'aigua seria la mateixa que arribaria al mar si cada habitant del planeta hi aboqués 4 litres per hora, amb una població mundial estimada de 7,4 mil milions de persones.

Si visiteu el Portal Polar del DMIDK podreu trobar dades més específiques sobre l'estat del gel a Groenlàndia. Segons els experts, la major part del gel que es fon correspon a la perifèria de la plataforma gelada, que a més de perdre superfície també s'està aprimant. Les observacions també mostren que les glaceres s'estan retirant als fiords.

 

 

Contribució al nivell del mar

Un dels aspectes que cal destacar és la contribució d'aquest desgel a l'augment del nivell del mar. La gràfica següent representa aquesta contribució fins al 2017:

L'eix vertical dret representa la pèrdua de massa de gel, mentre que l'eix esquerre mostra l'augment del nivell del mar associat. 100 gigatones d'aigua corresponen a un augment del nivell del mar de 0,28 mm.

Durant el període 2003-2011, la làmina de gel de Groenlàndia va perdre 234 km3 (234 GT) d'aigua a l'any, corresponents a una contribució anual a l'augment mitjà del nivell del mar de 0,65 mm.

L'entrada a l'oceà d'aquestes grans quantitats d'aigua dolça també té altres conseqüències per la incidència en la salinitat, un factor que comportarà canvis en les estructures dels corrents oceànics i, per tant, en el clima.

Anar al contingut