Hem registrat el març més plujós del segle

Que aquest mes de març ha plogut molt és una sensació compartida per tothom, però també un fet real. I és que entre el dia 27 de febrer i el 28 de març va ploure ininterrompudament en algun lloc o altre del país, amb diversos episodis una mica més destacats, generals i generosos. Només la recta final del mes ha estat més estable i amb temperatures més suaus.

Segons el butlletí publicat pel Servei Meteorològic de Catalunya, ha estat el març més plujós del que portem d'aquest segle, i ha superat lleugerament el del 2011 i un dels més plujosos que s'ha mesurat a Catalunya, comparable al del 1974, en general. En el cas de Lleida, per exemple, ha estat el segon més plujós de la seva sèrie centenària. El tercer, en el cas de l'Observatori Fabra de Barcelona.

Pluja extremament abundant a la major part del país

La situació meteorològica ha vingut marcada pel que anomenem circulació zonal, d'oest a est, amb zones de baixes pressions que circulaven a les nostres latituds mentre a les illes Britàniques o bona part del nord del continent europeu l'anticicló ben tossut ha garantit un temps estable i una ratxa seca anòmalament llarga.

Destaquen els episodis de precipitació del 6 al 9 de març amb més de 200 mm a l'alta Garrotxa i als Ports, del 13 al 15 del mes amb registres més modestos, del 18 al 20 de març amb fins a 100 mm a punts del nord-est i del 21 al 25, altre cop amb més de 100 mm. Tot plegat, ha fet que l'acumulació de neu al Pirineu hagi estat molt abundant, també a les capçaleres de les conques internes.

Durant tot el mes hem superat els 500 mm als Ports, els 400 a Arbúcies o Lliurona o els 350 a Viladrau, a les cotes altes del Montseny, a Anglès, Espot o a Beget. Com es pot observar al mapa d'anomalia, en algunes zones del nord-est ha caigut unes quatre o cinc vegades més de precipitació del que seria habitual en aquest mes.

Un mes lleugerament més fred de l'habitual

En general, la temperatura ha estat per sota la mitjana climàtica amb excepcions al litoral, on ha estat normal o fins i tot una mica més alta als seus dos extrems. Aquesta anomalia negativa s'explica per la falta de radiació solar i és que hem tingut molts dies de cel tapat i això ha fet que les màximes quedessin més frenades. No tant per les temperatures mínimes baixes, que precisament també pels núvols no han pogut baixar gaire, en general, tot i alguna petita irrupció freda.

Amb dades, l'anomalia de radiació solar ha estat del 20 o 30% menys d'hores de sol respecte del normal. També hi ha hagut temps per a registres extrems, com les ventades que van ser fortes el darrer cap de setmana i van deixar ratxes de més de 130 km/h o les elevades temperatures a tan sols dos dies d'acabar-lo que van portar el termòmetre fins als 29 graus, un ambient més propi de maig.