Homes i dones del temps en el cinema
Els homes i dones del temps, com també altres professionals de la meteorologia i del clima, han estat retratats en les pel·lícules de maneres molt diverses, realistes o no, com a personatges principals o anecdòtics. A continuació, en recordem alguns exemples.
"Atrapat en el temps" (Harold Ramis, 1993)
Sens dubte, el més popular dels homes del temps del cinema és l'interpretat per Bill Murray en aquest clàssic contemporani. El seu personatge, Phil Connors, és un divo televisiu que queda atrapat en un bucle temporal infinit mentre cobreix el famós Dia de la Marmota. Es tracta d'una tradició que se celebra el 2 de febrer de cada any a Punxsutawney, Pennsilvània. L'empremta d'aquesta pel·lícula és tan gran que fem servir l'expressió "el dia de la marmota" quan ens trobem amb situacions repetitives.
"Tot per un somni" (Gus van Sant, 1993)
Una Nicole Kidman brillant va ser una altra il·lustre dona del temps de l'any 93, en aquesta sàtira sobre la cultura de l'èxit a qualsevol preu. En aquest cas, la meteorologia només era un camí com qualsevol altre per arribar a l'estrellat televisiu.
"Twister" (Jan de Bont, 1996)
Segurament és la mare de totes les pel·lícules meteorològiques, la que va enviar centenars d'estudiants àvids de ser caçadors de tempestes a les facultats americanes, i potser també alguns a les catalanes! És una visió èpica, emocionant i espectacular de la meteorologia sobre el terreny. La protagonista principal és la doctora Jo Harding (Ellen Hunt), que lidera un equip de meteoròlegs caçadors de tornados.
"Íntim i personal" (Jon Avnet, 1996)
En aquesta ocasió va ser Michelle Pfeiffer qui començava la seva carrera televisiva com a dona del temps. La primera etapa abans d'arribar a presentar el telenotícies de màxima audiència.
"Tiempo de tormenta" (Pedro Olea, 2003)
Una gran actriu del cinema espanyol, Maribel Verdú, va interpretar una dona del temps que viu una relació tempestuosa, i els seus problemes personals traspassen la pantalla. La metàfora meteorològica està servida. Al cap i a la fi, els meteoròlegs també som humans!
"El dia de demà" (Roland Emmerich, 2004)
Pur cinema hiperbòlic de catàstrofe meteorològica amb missatge ecològic. El protagonista és el paleoclimatòleg Jack Hall (Dennis Quaid), que s'ensuma que l'escalfament global s'està accelerant. Els fets li donen la raó, i el canvi climàtic es tradueix en tota una sèrie de desastres culminats per una glaciació a l'hemisferi nord, cosa que obligarà aquest científic a esdevenir un heroi d'acció que intenta rescatar la família.
"El hombre del tiempo" (Gore Verbinski, 2005)
En aquesta estranya pel·lícula, còmica i trista alhora, Nicholas Cage interpreta un meteoròleg televisiu en plena crisi existencial. A banda dels seus problemes familiars, l'home del temps és víctima de les mofes i atacs físics- dels seus espectadors, un costum que encara no ha arribat per aquestes latituds. Toquem fusta.
"Tornado en Nueva York" (Tibor Takács, 2008)
Els telefilms de catàstrofe meteorològica són un submón de visita obligada. N'hi ha un munt. Guions de drama de sobretaula, rigorositat científica sota mínims i efectes especials de saldo. Aquesta pel·lícula n'és el paradigma perfecte. L'única cosa bona és la protagonista, una meteoròloga (Nicole de Boer) que troba la solució a la catàstrofe, malgrat que ha d'enfrontar-se als científics de la NASA (presentats com els dolents de la pel·lícula!).
"Pluja de mandonguilles" (Phil Lord i Christopher Miller, 2009)
Incorporem una meteoròloga de dibuixos animats, que pot servir d'inspiració als més petits: es tracta de Sam Sparks, que coprotagonitza aquesta comèdia animada on els meteors són comestibles. L'actriu Anna Faris va ser la veu i ànima de la intrèpida científica.
"Las vidas posibles de Mr. Nobody" (Jaco van Dormael, 2010)
En aquesta meravellosa pel·lícula còsmica i quàntica, el temps és el protagonista... però no el temps meteorològic. De tota manera, i com a curiositat, recuperem una escena del pare del protagonista, que és un home del temps que es troba en una situació que tots hem viscut alguna vegada en aquest ofici.
"En el ojo de la tormenta" (Steven Quale, 2014)
Un equip de documentalistes busca el seu moment de glòria perseguint tornados. Allison Stone (Sarah Wayne Callies) és la meteoròloga que ha de conduir el grup, encapçalat per un realitzador sense escrúpols, a l'indret adient per caçar una bona mànega. Es veu que últimament no ha estat gaire encertada... la versió de "Twister" del s. XXI presenta un guió de telefilm, però efectes especials de primera categoria... i un vehicle blindat que deixa les furgonetes de l'obra de referència en cotxets de joguina.
"Operación Huracán" (Rob Cohen, 2018)
L'últim meteoròleg de la nostra llista és Will Rutledge (Toby Kebbell), que ho té tot: és tan bo que només mirant els núvols és capaç de categoritzar un huracà millor que els seus col·legues del Centre Meteorològic, que estan seguint l'evolució del sistema tropical amb els satèl·lits i els models matemàtics. A més a més, sap plantar cara a un exèrcit de "hackers" i atracadors armats que volen fer el robatori del segle en ple pitjor huracà de la història dels Estats Units. És guapo i té un cotxe que sembla un batmòbil, però ple de ginys tecnològics per seguir les tempestes. Què més voleu?