La Bassa de Capellades no revifa malgrat les darreres pluges
La Bassa de Capellades és un aflorament càrstic (com una dou o font natural) d'on brolla un cabal que dona aigua a 80.000 persones. Prové de més de 50 milions d'anys d'antiguitat, del període eocè, de caràcter calcari. Anys enrere era imprescindible per nodrir els molins paperers que treballaven en aquesta zona, encara ben present al Museu del Molí paperer. Es tracta d'un fenomen geològic i hidrològic, en ple nucli urbà de Capellades, fet que el fa un patrimoni natural i cultural de primer ordre.
Ara el nivell de la Bassa és molt baix, de 322,3 metres sobre el nivell del mar, segons les mesures del piezòmetre de l'ACA. Porta més de mig any en alerta de sequera.
Veníem d'un màxim cap a l'abril i maig del 2020, després dels grans temporals de l'hivern d'aquell any, sobretot la borrasca Gloria. Aleshores va pujar poc més de 15 metres, assolint els 340 metres de nivell. La Bassa va esdevenir ufanosa i navegable. També el 2004 s'assolien aquests nivells màxims.

En els darrers 40 anys, amb períodes de molta sequera alternant amb períodes de pluges abundants (fet normal al nostre clima mediterrani), el nivell mitjà de la Bassa ha baixat 2 metres. Juntament amb unes sequeres més recurrents cal tenir present la forta ocupació del territori (11 municipis implicats), els polígons industrials i l'extracció d'aigua subterrània (pous).
Tot plegat ens planteja la sobreexplotació d'aquesta gran reserva d'aigua subterrània que ocupa més de 160 km2, entre el sud de l'Anoia i el nord de l'Alt Penedès.
Com recuperar la bassa
Convé molta pluja, almenys uns 200 o 300 litres/m2 ben caiguts, sense gran torrencialitat, a la capçalera o conca de recepció de l'aqüífer. La zona de recàrrega es centra bàsicament en les serres de la Llacuna (Ancosa i Montagut), les dous de Mediona i les serres de Miramar.
Les filtracions de la zona d'Orpí també són rellevants per a la seva recàrrega. Quan després de molta pluja eficient puja el nivell d'aquesta mena d'embassament subterrani, la forta pressió de l'aigua fa rajar a dojo els dolls que alimenten la Bassa de Capellades. L'aigua excedent llisca cap al canal i alimentava el molí paperer de Capellades.
L'aigua és vida, facilita un ecosistema de peixos i amfibis, fa possible navegar-hi en barca i permet fer travesses de natació. Sense aigua, la gent de Capellades sent una forta tristor. Esperem que ben aviat l'aigua ho ompli tot d'alegria.