La "bèstia", camí del 100%
El gegant dels pantans, Canelles, en 5a posició de reserves des del 1960
Canelles és un pantà que té part de les seves aigües a Catalunya i l'altra, a l'Aragó. La Central Hidroelèctrica es troba a banda catalana i la presa està partida per la frontera. Es van començar les obres el 1947 i va entrar en funcionament el 1960.
És la "bèstia" dels pantans. Ell sol té una capacitat màxima de 679 hm3. Dos exemples, del que suposa aquest volum d'aigua és que és el mateix volum que 6 vegades el pantà de la Baells al Llobregat o la suma d'una mica menys que tots els pantans de les Conques Internes (que no tributen a l'Ebre) i que tenen una capacitat màxima de 694 hm3. És a dir, Darnius-Boadella, Sau, Susqueda, la Baells, Sant Ponç, La Llosa del Cavall, Siurana, Foix i Riudecanyes.
Canelles forma part d'una conca, la Noguera Ribagorçana, amb una cabal mitjà anual, pròxim als 600 hm3. Això vol dir que, omplir tots els pantans, bàsicament Santa Anna, Canelles, Escales i Baserca que, suposen més de 1.100 hm3, en una temporada és impossible. Es necessiten diversos anys.
Aquesta primavera (març, abril i maig), però, ha estat rècord en precipitació recollida en els observatoris de la conca. Segons Meteocat, l'observatori del Pont de Suert, amb dades afinades des del 1950, mai havia plogut ni nevat tant.
El resultat és que s'ha passat del 40% de reserva cap al desembre al 91% d'avui 12 de juny.
Tenint en compte que entren 75 m3/s a la cua del pantà al Pont de Muntanyana, sembla que podria acostar-se al 100%.
El pantà només ha estat ple els anys 1997 i 1998, quan es va forçar el seu emplenament, ja que mai, des del 1960, s'havia pogut fer la prova de càrrega per manca de reserves.
Fins i tot a dia d'avui mai s'ha fet maniobra d'obrir comporta per actuar com a sobreeixidor. Els anys 2001 i 2004 van ser el tercer i quart en reserves emmagatzemades. Estem, amb els 620 hm3 actuals, en el cinquè lloc del rànquing des del 1960. Però només a 10 hm3 per situar-se al tercer lloc.
Victorià Muñoz, enginyer de canals nascut a Lleida el 1900, va ser una de les persones clau del desenvolupament d'aquest país. Va ser director del Pla General d'Obres Públiques de Catalunya de la Generalitat Republicana el 1935 i va promoure el pla de regulació hidroelèctrica integral de la Noguera Ribagorçana i va crear per encàrrec del govern de Franco l'ENHER (Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana). La feina va ser regular aquest riu que fa de frontera entre Catalunya i Aragó. El pantà d'Escales i el de Canelles van ser les grans obres planificades per ell.
Aquesta conca, especialment el seu curs mitjà quan travessa el Montsec a través del congost de Mont-rebei, té molt pocs habitants. La regulació del riu i la seva normativa daten d'un període en què la veu del poble gairebé no comptava o, directament, no era escoltada. Actualment, diverses veus en reivindiquen una revisió i adaptació al segle XXI.
