La boira de Ponent, per què és tan persistent?

No és cap novetat que a Lleida i les comarques de Ponent hi hagi boira, com en altres indrets de la depressió central. Ni tampoc que es mantingui durant uns quants dies sense aixecar-se, i converteixi els indrets on es presenta en una autèntica nevera. Per fer-nos-en una idea, la mitjana de dies de boira a la capital del Segrià és d'uns 50 a l'any. Però, com es forma?

L'anticicló d'hivern, generador de boira

Aquesta situació de boires tossudes es dona quan el temps és molt estable i l'atmosfera està ben encalmada i sense presència de vent. A finals de tardor o durant l'hivern, és quan té lloc, durant les nits serenes, en un procés que s'anomena irradiació nocturna, en el qual el terra allibera la calor i es refreda ràpidament. Això fa que arribi al punt de rosada, quan el vapor d'aigua present es condensa i es forma la boira en forma de petites gotetes d'aigua. Així doncs, rebran el nom de boires d'irradiació.

Amb uns dies que són curts, el sol no té prou força per trencar i dissipar totes les boires. A més a més, les altes pressions associades a aquest anticicló empenyen l'aire que tenim damunt dels nostres caps i el comprimeixen contra la superfície. Això fa que l'aire fred, més dens, quedi ubicat a les valls, planes i fondalades i es produeixi el que es coneix com a inversió tèrmica. És a dir que fa més fred a cota baixa que no pas a muntanya. Aquesta inversió tèrmica actua com a tap, que evita la ventilació i la dissipació de la boira, a banda de no deixar sortit altres partícules, com les que originen la contaminació.

Durant els mesos de desembre i gener, Lleida presenta boira la meitat dels dies de cadascun d'aquests dos mesos, alguns dels quals persistent. Però, per què a vegades es resisteix tant a marxar?

De què depèn la seva persistència?

Ara ja sabem quins ingredients necessitem per a la formació de la boira, veiem quin és el punt clau en la seva durada i tossuderia. A planes i zones fondes més petites i amb relleu més accidentat al voltant com la de Vic, el pla de Bages o la conca d'Òdena tenen boira molts matins, però s'acostuma a anar dissipant al voltant de mig matí, o de migdia els dies que és més mandrosa. 

En aquestes petites fondalades la boira és més fàcil de formar-se, però també de desfer-se. En canvi, a grans conques com la del Segre, del Cinca o l'Ebre, es tracta d'un procés més lent, i de fet es va formant de manera progressiva amb el pas dels dies des que ens arriba l'anticicló, de la mateixa manera que també és més difícil que marxi un cop formada.

Aquest fet converteix la boira en un fenomen de difícil previsió. Els models meteorològics ens poden ajudar a intuir si hi haurà condicions per a la seva formació o no, però no quines seran les poblacions exactes afectades ni fins a quina hora s'hi estarà. A la comparativa següent es pot observar les diferències entre dos dels molts models pel que fa a la boira que preveien per a aquest dimecres a les 12 h:

Per Nadal sembla que no fallarà

La boira ens dirà adeu les properes hores i de manera temporal, amb l'arribada d'un petit front que aquest dijous deixarà alguna nevada a la cara nord el Pirineu i l'activació del vent de tramuntana i mestral. Ara bé, sembla que les altes pressions es tornaran a imposar durant la setmana de Nadal i fins a acabar l'any, per la qual cosa la boira serà un altre ingredient del menú dels àpats de Nadal, a banda dels galets, les neules i els torrons.

Ja ho diu la dita, per Sant Vicenç marxen les boires i venen els vents. I és que acostuma a ser a finals de gener quan aquesta boira comença a anar de baixa, malgrat que també es presenta a vegades al mes de febrer, igual que es pot avançar al mes de novembre.

Un altre aspecte a estudiar i seguir de prop és el futur d'aquesta boira davant l'escenari d'escalfament planetari: amb dades des de 1939, el 2023 va ser el tercer any amb menys dies de boira registrats, i la tendència a disminuir o decréixer sembla consolidar-se amb el pas dels anys.