La desaparició de la barra del Trabucador a vista de satèl·lit

Els grans impactes del temporal Gloria al delta de l'Ebre són visibles des de l'espai
Néstor Gómez Actualitzat
TEMA:
Temporal Gloria

Us presentem dues imatges comparatives de satèl·lit de la barra del Trabucador, d'abans i després del temporal, tal com ho veuria l'ull humà. Són imatges del Copernicus Sentinel-2, de l'Agència Espacial Europea (ESA)

La primera imatge és del 13 de gener, on es veu perfectament la barra del Trabucador en l'estat habitual. Són 6 quilòmetres de barra que uneix la Banya, on es troben les Salines de la Trinitat, amb l'Aluet, a l'extrem sud del Delta. L'amplada de la barra fregava els 100 metres, amb una alçada màxima que, en alguns punts, fregava els 2 metres.

Si no veieu bé aquesta comparativa, cliqueu en aquest enllaç.

La formació sorrenca i l'escassa vegetació arrelada en aquest sòl tan pobre fa que sigui una estructura sensible i fràgil davant els temporals. En el cas del temporal Gloria, l'excepcionalitat de potència i de persistència ha provocat un canvi radical en la barra del Trabucador: la desaparició de més de 4 km de barra. D'aquesta manera, l'aigua circula de la badia dels Alfacs al mar i viceversa, sense obstacle, i ha convertit la Banya en una illa.

Imatge de la barra del Trabucador (Copernicus Sentinel-2 (ESA))

El delta de l'Ebre neix dels sediments que ha arrossegat el riu durant segles. El material erosionat per les aigües a les capçaleres dels rius, el curs mitjà es va encarregar de transportar-lo aigües avall fins a arribar al mar. Aquest fluir de l'aigua va quedat tallat de soca-rel des del moment en què es construeixen els embassaments en el curs baix de l'Ebre. Els sediments ja no nodreixen com abans el delta de l'Ebre.

L'efecte dels pantans, amb la retenció dels sediments, és evident en aquesta imatge en què el Llobregat aboca al mar més sediments que el mateix riu Ebre.

(Copernicus Sentinel-2 (ESA))

És tal el retrocés del delta de l'Ebre, que en poc més de 60 anys ha perdut més de 2 km de terra mar endins. Una situació que es veurà agreujada durant les pròximes dècades per efecte de la crisi climàtica si no augmenta la quantitat de sediments aportats pel riu i, al mateix temps, es prenen mesures especial de protecció a un sistema deltaic molt fràgil.

Imatge del cap de Tortosa, punt de la desembocadura del riu Ebre (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

 

ARXIVAT A:
Temporal Gloria Crisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut