La sequera continua i s'agreuja a Catalunya
Lent descens de les reserves d'aigua mentre la imprescindible pluja no arriba
Cada dia que passa sense caure gota, cada setmana que avança sense pluges, cada mes que acaba amb dèficit d'aigua fa que les reserves d'aigua dels pantans baixi i, a la vegada, la sequera hidrològica i meteorològica s'agreugi. La pluja esperada de la tardor es fa pregar, no arriba i, el pitjor de tot, d'important i generosa no se'n preveu. Potser a mitjans de la setmana arribaran pluges i caldrà obrir el paraigua.
Les reserves d'aigua dels pantans de les conques internes és del 34,9% i les dels embassaments de la conca de l'Ebre es troben al 37,2%.
La falta d'aigua queda ben palesa en aquestes imatges dels modestos cursos d'aigua que alimenten els rius que van a parar als embassaments. Mireu la Foradada, a l'Esquirol, sense aigua en el salt en la fotografia de l'esquerra de Joan Girbau de fa dues setmanes i la cua de cavall que dibuixa l'aigua el novembre de 2020, fotografia de Josep M. Costa.
A l'igual que a l'estiu fem turisme d'aigua a la cerca basses, rius o gorgs per fer fora la calor insuportable de les hores centrals del dia, ara podem fer turisme de sequera buscant indrets sense aigua i fent comparatives. Aquí teniu l'exemple d'Anna Gort del meandre del Ter, al pantà de Sau, sota Sant Pere de Casserres.
Estat actual de les reserves
Les conques internes es troben en situació d'alerta per sequera des del 15 d'agost, moment en el qual les reserves d'aigua es troben per sota del 40%. Les reserves de les conques internes es troben al 34,9%, una xifra molt més baixa que fa un any, quan es trobaven al 64,6% i molt allunyada de la mitjana dels darrers 10 anys, que és del 69,7%.
La situació també és molt delicada en els pantans que vessen l'aigua a l'Ebre, sobretot el gran embasament de Rialb, que dels 403.6 Hm³ de capacitat de reserva d'aigua només en té 27.1 Hm³, xifra que representa un escarransit 6,7%.
Les sequeres, un mal endèmic del Mediterrani que va a més
De sequeres, n'hem tingut a cabassos; la més extrema es va donar entre el 1812 i el 1824. De fet, dels cinc anys més secs des del 1786 fins ara, quatre es troben entre el 1813 i el 1823. L'any més sec des que se'n tenen registres a Barcelona va ser l'any 1817, amb només 216 l/m², un terç del que plou normalment al llarg de tot un any.
En el que portem del segle XXI, la sequera és un fenomen recurrent. En el següent mapa està assenyalat l'any de sortida d'una sequera. Es pot veure clarament aquesta periodicitat cada 4 o 5 anys. Recull de les darreres sequeres amb dades de les conques internes:
- Sequera 2016/2018: les pluges van començar al mes de febrer i van perdurar durant la primavera. Abans de l'arribada de les pluges la reserva d'aigua va caure fins al 43%.
- Sequera 2012/2013: la reserva mínima va arribar al 52%.
- Sequera 2006/2008: la sequera més severa en 90 anys, on la reserva d'aigua es va desplomar fins al 20%.
La sequera del 2008 va ser la pitjor dels darrers 80 anys a Catalunya. Es va iniciar l'abril del 2007 i va acabar al gener del 2009, amb la derogació del decret de sequera que hi havia activat. La manca de pluges es va notar molt a les capçaleres dels principals rius del país, amb 15 mesos de precipitacions minses. Les reserves d'aigua dels embassaments del Ter i el Llobregat van caure fins a situar-se a l'entorn de només el 20%. Un fet rellevant i que denota la importància i la magnitud de la situació de manca d'aigua va ser la publicació de més de 4.000 articles relacionats amb la sequera en només dos mesos, abril i maig del 2008.
- ARXIVAT A:
- Crisi climàticaMeteorologia
