La sequera ens la juguem a una sola carta, la pluja de la primavera
Les reserves d'aigua en un any només han baixat 13 punts, del 29% fa un any al gairebé 16% actual
Cada dia que no plou és un dia més en què la sequera s'agreuja més a casa nostra. Fa un any les conques internes es trobaven al 29% i gràcies a les aportacions de les dessaladores, a l'aportació de l'aigua regenerada i al consum responsable s'ha pogut frenar el descens de les reserves d'aigua de les conques internes, que ara es troben al 15,75%, en 109,4 hm3.
Sequera sense precedents en més d'un segle
Duem més de tres anys consecutius amb mancança de pluges. Si prenem com a mostra les dades de l'Observatori Fabra, les precipitacions dels anys 2021, 2022 i 2023 han estat els tres anys amb menys pluja registrada en 110 anys, des de 1910, i tots tres per sota dels 330 mm. Tres anys consecutius amb la meitat de la pluja esperada i menys de la que rep normalment Lleida, un dels indrets més secs del país.
La pluja de primavera és de vital necessitat
Ens hi juguem molt aquesta primavera. Si bé la tardor és l'estació més plujosa de l'any, a gran part del país les precipitacions de la primavera tenen una repercussió més favorable per dues raons:
- Perquè són una pluja més laminar, amb molts dies plujosos, a diferència de la tardor, que és més convectiva i torrencial.
- Perquè donen beure als conreus i boscos en el període de creixement de la vegetació després d'un hivern sec i amb poca activitat biològica. A més, una primavera plujosa ajuda a tenir més humitat als boscos per fer front a la temporada d'incendis de l'estiu.
Davant el panorama de sequera tan greu que vivim, les precipitacions de la primavera són vitals i no poden fallar. Tenim davant tres escenaris de primavera:
- Una primavera amb pluja abundant
Si les pluges durant la primavera superessin els 400 mm, suposaria donar beure a les muntanyes i als conreus, recarregar els aqüífers i fer remuntar les reserves d'aigua només un 20% a les conques internes. No sortiríem de la sequera, però seria una bona injecció d'aigua per a les reserves del país. Potser sortiríem de l'estat d'emergència, estipulat al 40%.
- Una primavera amb pluja normal
Els mesos claus són de març a juny. Si simplement plogués la precipitació normal i esperada, aquesta aigua salvaria el món de l'agricultura i els boscos, recarregaria poc els aqüífers i aturaria del tot el descens de les reserves d'aigua --fins i tot, remuntarien molt lleugerament. Sortiríem de l'estat d'emergència i ens quedaríem en l'estat d'alerta, entre el 25 i el 40%.
- Una primavera amb poca pluja
Si la primavera, en general, es queda per sota de la precipitació esperada, les reserves d'aigua continuaran baixant o potser s'estancaran en les xifres actuals amb les poques precipitacions que caiguessin. Aquest és el pitjor escenari, ja que arribaríem a l'estació més seca de l'any amb un panorama desconegut en tots els sentits.
Arribaran pluges durant els propers mesos?
Si bé és cert que no s'esperen pluges a curt termini, com a mínim fins més enllà dels primers deu dies de febrer, esperem que n'arribin. Us mostrem el que indiquen els mapes climàtics per a febrer i març, segons Corpernicus i ECMWF.
El febrer s'espera sec. És un mes que no acostuma a ser gaire plujós. En canvi, s'espera la pluja normal per al mes de març.
Les sequeres només acaben a la primavera
Totes les sequeres van acabar amb una primavera plujosa. D'aquí la gran importància i la necessitat de les pluges que haurien d'arribar ens els propers i immediats mesos. Aquí teniu el darrer exemples:
La sequera de 2006-2008 va acabar amb una primavera amb pluges entre 400 i 600 mm al Pirineu
La sequera 2006-2008 és considerada la més severa en 90 anys a Catalunya, amb unes reserves d'aigua que es van desplomar al març del 2008 fins als 20%. Durant aquesta sequera es van encadenar més de 16 mesos sense pluges destacables a les capçaleres dels rius. En només dos mesos es va girar la truita. Les pluges que van arribar durant el mes de maig i juny van disparar les reserves d'aigua fins a posar punt final a la vigència del decret de sequera. En el cas del pantà de Sau va saltar d'un mínim a l'abril d'un 12,8% i al 85% al juny, en només dos mesos i molta pluja.
La primavera del 2008 va ser molt plujosa arreu del país, tret de l'Empordà que va ser deficitari. Quatre episodis de pluja que van descarregar amb ganes a les capçaleres dels rius amb registres superiors als 400 mm. Port del Comte va ser l'estació que més pluja va recollir durant la primavera amb 625 mm. A la capçalera del Ter es van recollir 500 mm a Ulldeter, 493 mm a Núria, 437 mm a Molló. El Segre i les Nogueres també es van veure molt beneficiades per les pluges de 537 mm de Cadí nord, 516 mm a Boí (2.500 metres), 482 mm a la Bonaigua, 466 mm a Montsec d'Ares, entre molts altres valors.
Tota aquesta quantitat de pluja de la segona meitat de la primavera va ser vital per sortir de la sequera, donar de beure a la muntanya i omplir els pantans. A la vegada, aquesta abundància de pluja abans de l'estiu i la que va caure durant el període estival va permetre tenir l'any amb pocs incendis i ser l'any amb menys superfície forestal cremada des de 1986, any d'inici del registre de dades, amb només 555 ha.
- ARXIVAT A:
- MeteorologiaCrisi climàtica