L'aigua, a Catalunya, és un bé escàs. Els reptes del present: estalviar, legislar i crear infraestructures

L'aigua dolça, que els éssers vius necessiten per a la seva subsistència, només representa un 2,75% de l'aigua total del planeta. I d'aquest percentatge tan petit, el 69% està en forma de gel i el 30% és subterrània; la resta, només un 1%, és aigua disponible que es troba en llacs, estanys i rius.

Commemorem el Dia Mundial de l'Aigua, del 22 de març, per posar xifres i per veure la importància que té l'aigua a Catalunya, preuada com la joia més valuosa. No en podem deixar escapar ni una gota.

Catalunya: dues realitats diferents amb l'aigua

Tenim el país dividit, de manera natural, per dues conques hidrogràfiques: les aigües que van a parar a l'Ebre, a l'oest del país i gestionades per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE); i les aigües que van a parar al Mediterrani directament, gestionades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

Tenim el país dividit poblacionalment. El 92% de la població es concentra a les conques internes, sobretot en les grans ciutats de la costa, i només un 8% a la conca de l'Ebre. A més, la disponibilitat d'aigua també és diferent, de forma que on hi ha més població hi ha menys disponibilitat d'aigua, és a dir, el 37% a les conques internes, mentre que a la del Segre és del 63%. I no només això, sinó que el consum d'aigua més important de cada sector també és diferent. Al Segre, el 94% de l'aigua es consumeix a l'agricultura, mentre que a les conques internes el màxim consum prové de l'activitat urbana, amb un 44%, segons l'ACA.

Gestió acurada de la poca aigua i on més cal i quan més cal

Barcelona és una ciutat de referència en optimització del consum d'aigua. Tenim una societat conscienciada que l'aigua és un recurs escàs i les xifres ho corroboren, amb un consum diari mitjà per persona de 108 litres. Barcelona no es nodreix d'un gran riu que té a prop, ben bé tot el contrari, es nodreix de rius amb cabals petits i insuficients, per això cal portar l'aigua de lluny. La disponibilitat d'aigua a Barcelona és 26 vegades menors que la de París i unes 300 vegades menys que la de Viena. A més, l'estació estival, que és quan més en cal i més pressió turística hi ha és quan no plou, és la nostra estació seca de l'any.

La gestió de l'aigua de l'administració, molt al davant que la domèstica

En nombre d'infraestructures per a la gestió de l'aigua és brutal. La Generalitat de Catalunya i altres administracions han fet un esforç majúscul per gestionar aquest recurs tan escàs com és l'aigua. Ben segur que no n'hi ha prou i encara queda molt per fer. Posem xifres a les infraestructures amb les quals compta Catalunya:

♦ 19 embassaments

♦ 250 estacions de potabilització d'aigua

♦ 545 depuradores d'aigua que sanegen el 97% de la població catalana

♦ 2 dessalinitzadores que permeten aportar 80 hm³ a l'any

♦ 24 estacions públiques de regeneració d'aigua, que arriben a la quarantena comptant les privades

Ara bé, si posem la lupa en el consum domèstic, el que fem cadascú de nosaltres, queda molt per fer des del moment que estem llençant aigua potable pel vàter. No pot ser que amb el que costa potabilitzar l'aigua i dur-la fins a casa, després la llencem per la cisterna. Si bé les diferents administracions treuen bona nota en la gestió social de l'aigua, suspenen clarament en mesures d'estalvi d'aigua domèstic. Cal legislar des del Parlament i fer ordenances des dels consistoris per a la reutilització i gestió de les aigües grises i la recollida d'aigua pluvials, aplicat a les noves edificacions, noves urbanitzacions i en rehabilitacions. A més de proporcionar ajuts públics per a la instal·lació d'aquestes infraestructures, tal com actualment passa amb els ajuts aplicats a l'eficiència energètica com els Next Generation. Queda molt camí per recórrer en aquest sentit.

El consum d'aigua a les nostres llars és el següent, amb dades de l'ACA:

I fins que l'administració es posi les piles en l'estalvi d'aigua domèstic, només ens queda fer el que vam fer a l'última gran sequera del 2008, posar una galleda a les nostres dutxes per recollir l'aigua freda mentre esperem la calenta i fer un ús assenyat de l'aigua, com aquest.

Una celebració anual

El Dia Mundial de l'Aigua es commemora cada 22 de març a proposta de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) a Rio de Janeiro l'any 1992. Se celebra des del 1993 per destacar la importància de l'aigua i prendre consciència sobre els 2.000 milions de persones que no tenen accés a l'aigua potable. A més, serveix per adoptar mesures per afrontar la crisi mundial de l'aigua i donar suport a la consecució de l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 6: aigua i sanejament per a tothom d'aquí fins al 2030.