L'arc de Sant Martí: Formació, curiositats, mites i llegendes

L'arc de Sant Martí apareix quan plou i fa sol; en són els dos ingredients bàsics. Tot i que no és un fenomen que veiem sovint, sí que són més fàcils de veure en tardes de ruixats, com són les de la primavera, o a l'estiu, sobretot quan el sol ja ha perdut alçada. Com més baix està el sol, més alt és l'arc.

Com es forma l'arc de Sant Martí

Quan la llum del sol incideix a les gotes d'aigua, aquesta fa de prima, descompon la llum blanca en els set colors bàsics, que són els que formen l'arc. El radi de l'arc principal, que sol ser molt brillant, és entre 40º, amb el color violeta a l'interior, i els 42º, amb el vermell a l'exterior. Els colors de l'arc seran més vius com més grosses siguin les gotes d'aigua. A més, si us hi fixeu, una característica és que és més brillant l'interior de l'arc que no pas l'exterior.

Com que la llum es pot reflectir més d'una vegada dins la pluja, els raigs que s'escapen poden formar un altre arc de Sant Martí, que en diem secundari. Aquest segon té un radi de 51º, 9º a l'exterior del primari o principal. Aquest és més difús, té un 43% menys de lluminositat i, a la vegada, és 1,8 cops més ample. Té la singularitat d'invertir els colors del primari, amb el qual es crea una simetria, amb el vermell a l'interior i el lila a l'exterior. Ara bé, tot dos són concèntrics i entre ells s'observa una franja menys lluminosa que s'anomena banda fosca d'Alexander. I es diu així perquè Alexandre d'Afrodísia va descriure aquest efecte l'any 200 dC; per això duu el seu nom.

Curiositats, mites i llegendes

En condicions molt excepcionals, es poden formar fins a quatre arcs de Sant Martí concèntrics, tal com va passar el 6 de maig del 2018, a les 20.20, a la muntanya de Sant Corneli, a Aramunt, terme de la Conca de Dalt, al Pallars Jussà.
 

També el nom és curiós, perquè el podem anomenar "arc iris", "arc del cel" i, també "arc de Sant Martí". El nom "arc iris" prové de la deessa Iris, de la mitologia grega, que anuncia el pacte d'unió entre l'Olimp i la terra al final de la tempesta. Però a casa nostra ha arrelat el nom d'arc de Sant Martí. Es diu que Sant Martí i el dimoni van fer una juguesca per veure qui feia l'arc més bonic. Sant Martí el va fer d'aigua i amb els colors brillants, mentre que el diable el va fer més gran, de gel i amb els colors més esmorteïts. A l'hora de veure'l, el del diable es desfeia. Així tindríem l'arc de Sant Martí brillant i el secundari, més difús.

Hi ha una llegenda, d'origen irlandès, en el qual qual al final de l'arc de Sant Martí, allà on toca terra, hi ha un follet amb una olla plena d'or. L'heu aconseguit atrapar?