Gel marí a l'Antàrtida (Unsplash)

Les masses de gel marí dels pols, Àrtic i Antàrtic, sota mínims i amb rècord

L'Antàrtida arriba al màxim anual més petit en 40 anys
Néstor Gómez
TEMA:
Meteorologia

Preocupació entre la comunitat científica pel declivi marcat de gel marí, tant a l'Àrtic com a l'Antàrtic. Tots dos arriben, coincidint amb l'equinocci, als seus extrems anuals, mínima extensió de gel anual a l'Àrtic i màxima extensió anual a l'Antàrtic. I en tots dos casos, les extensions de gel registrades són pobres o molt pobres.

Gel marí a l'Antàrtida (Unsplash)

L'Antàrtida registra l'extensió de gel més petita registrada en l'hivern austral

Tres vegades la superfície d'Espanya, 1,5 milions de km², i una mica més. Aquesta és l'extensió de gel marí que ha faltat a l'Antàrtida aquest any respecte a la mitjana de 1981-2010. El passat 10 de setembre, el gel marí antàrtic va assolir la màxima extensió anual, coincidint amb la sortida de l'hivern austral, amb 16,96 milions de km². Mai des que hi ha registres, des de 1979, es registrava un màxim anual tan petit, i dista molt dels 18.6 milions de km² d'extensió mitjana. A la vegada, la data de la màxima extensió és de les més primerenques registrades, uns 13 dies abans de la data mitjana, del 23 de setembre.

Gràfica de l'extensió de gel marí de l'Antàrtida des de 1979 fins ara (Centre Nacional de Dades de Neu i Gel (NSIDC))

Un dels fets més sorprenents és que aquest rècord no ha estat just ni per poc, com seria el més normal, sinó que la diferència respecte a l'anterior rècord, de 1986, és d'1,03 milions de km², dues vegades la superfície d'Espanya. És com si un maratonià trenqués el rècord del món en més de mitja hora. Seria més que insòlit, es qüestionaria la seva validesa del temps registrat amb possible dopatge de l'atleta o ajuts externs.

 

Tot i aquesta gran disminució de gel, la tendència global en l'extensió màxima entre 1979 i 2023 mostra que no hi ha una tendència significativa. Malgrat això, hi ha una gran preocupació que aquest pugui ser l'inici d'una tendència a llarg termini, ja que els oceans s'escalfen a escala global, i la barreja de l'aigua calenta a la capa polar de l'oceà austral pot continuar. Si la massa de gel marí continua disminuint per sota de la mitjana en l'estiu austral, durant els primers mesos del 2024, hi haurà una erosió més gran del gel costaner més antic i les plataformes de gel es poden desestabilitzar i fer que augmenti el nivell del mar.

El gel marí de l'Àrtic, cada cop amb menys gel

Per aquestes dates, el gel marí de l'Àrtic arriba a la seva extensió més petita de l'any, amb la sortida de l'estiu, quan es retira la calor més intensa de l'any. Enguany, el 19 de setembre va ser el dia en el qual el gel marí de l'Àrtic va assolir l'extensió més petita, amb 4,23 milions de km². Una xifra que se situa en el 6è lloc amb menys gel des de 1979. De fet, les 17 extensions de gel marí més baixes corresponen als darrers 17 anys.

En aquest cas, la tendència és clara. Cada dècada és per un 12,5% en relació amb la mitjana del 1981 al 2010. Una pèrdua que es quantifica en uns 77.800 km², una mica més de dues vegades la superfície de Catalunya.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica Meteorologia
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut