Les reserves d'aigua, fins dalt

Ens arriben dades de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) de l'aqüífer d'Abrera, a la conca del Llobregat, amb dades des del 1967. Mai s'havia arribat a un nivell tan alt. Respecte dels 52 metres en moments crítics de sequera se situa ara a 56 metres. La gràfica ho evidencia.

Entre el 1967 i el 1981, la gràfica està concentrada en un únic valor. Cal dir, pel que fa a un aqüífer, que és una reserva d'aigua subterrània sense saber-se'n clarament el volum exacte.

En canvi, els pantans sí que són una reserva clara. Els de les conques internes es troben a dia d'avui al 90% en conjunt. Fa 1 any estava al 49%. Fora d'aquest àmbit, Ulldecona ja arriba al 55%, si bé a l'octubre només estava a l'1%. Dins de les conques internes destaca l'espectacular recuperació de Riudecanyes, que amb prou feines estava al 20% i ara s'acosta al 85%. Darnius-Boadella ha passat del 33% al 92%. Siurana, del 12% al 45% (4 cops més gran que Riudecanyes). A la conca de l'Ebre les reserves globals estan al 82% i fa un any estaven al 52%. Els gegants com Canelles i Rialb superen el 80%. Els que en tenen menys ja responen a la regulació habitual a l'acostar-se l'hivern i de gestió hidroelèctrica.

Tot plegat com a conseqüència d'un any excepcionalment plujós. Les pluges es van iniciar de manera important avançat el gener, amb importants nevades al Pirineu. La primavera va batre rècords històrics al Pirineu i prepirineu lleidatà. Un estiu amb tempestes molt fortes, també excepcionals en alguns punts del país com la ciutat de Barcelona. La tardor no està perdent pistonada i els registres han continuat molt importants i fins i tot, molt abundants però no excepcionals al voltant de l'Empordà i Terres de l'Ebre. Diversos observatoris del país estan assolint rècords històrics de precipitació anual.

Si us fixeu en la mitjana històrica i l'acumulada del 2018 s'assemblen molt al que s'espera respecte a distribució però, amb una diferència important. L'escala en el cas del 2018 està ampliada per tal d'expressar les grans pluges de l'any. Només hi ha un raconet del Segrià, de la costa de l'Ebre i de la costa de l'Empordà amb els registres gairebé clavats als que els hi toca per mitjana climàtica.

I encara falta un mes per acabar l'any!!!