Les ventades a Catalunya: un fenomen habitual, i rarament superen els 200 km/h

Si bé podríem pensar que Catalunya es troba en un indret fora de la influència dels grans vents d'Europa, la configuració i ubicació de les muntanyes permet que tinguem llocs concrets del país amb una freqüència del vent elevada.

El Pirineu genera els dos vents més famosos a casa nostra: la tramuntana i el mestral

Hi ha dos factors que determinen l'aparició de la tramuntana a l'Empordà i del mestral a les Terres de l'Ebre. Per un costat, un factor meteorològic. El vent predominant a les nostres latituds es mou, en general, d'oest a est, d'Amèrica cap a Europa. És el desplaçament de la majoria de borrasques i dels seus sistemes frontals associats. Per l'altre costat, l'orografia. Catalunya es troba dins un triangle format per una gran serralada al nord, el Pirineu, una serralada més modesta però important al sud, el sistema Ibèric, i finalment un conjunt de muntanyes petites a l'est, com són les del litoral i prelitoral.

Al vent li costa molt superar les muntanyes, i més encara quan es tracta d'una carena muntanyosa tan elevada com el Pirineu, de forma que és més fàcil vorejar-la. Si el vent bufa de component oest o nord-oest o de nord, es canalitza per les vores del Pirineu, pel País Basc i per l'Empordà.

• Si ho fa pel País Basc, el vent baixa per la vall de l'Ebre, canalitzat entre el Pirineu i el sistema Ibèric i d'aquí l'origen del cerç o mestral.
• Si ho fa pel Pirineu oriental, el vent es troba molt canalitzat entre el Pirineu i el massís Central francès, de manera que quan arriba el vent al golf de Lleó s'obre en forma de ventall, supera l'Albera o entra per Portbou i crea l'aparició de la tramuntana.

Són dos vents agermanats, que quan bufa un sempre sol bufar l'altre. Sempre que ens travessa un sistema frontal atlàntic sempre bufen, igual que davant de situacions meteorològiques de nord-oest o de nord.

Ratxes de vent rècord a Catalunya

Les ratxes de vent més fortes a Catalunya es donen en zones on el vent es canalitza entre muntanyes. Superar els 100 km/h a alta muntanya és freqüent en episodis de ventades. En canvi, ja no abunden els cops de vent superiors als 150 km/h i només 6 vegades els cops de vent han superat els 200 km/h:

• 219 km/h a la Molina (2.300 metres), el 2 de gener de 1998.
• 218 km/h a Portbou, el 29 de gener del 2001.
• 208 km/h a Portbou, el 31 de desembre del 2000.
• 207 km/h a Vinebre, el 21 de gener del 2000.
• 205 km/h als Hostalets de Pierola, el 15 de desembre del 2000.
• 200 km/h a Portbou, el 24 de gener del 2009.