Les dades que expliquen la magnitud de la dana: la pluja d'un any en tres hores a Torís

El 29 d'octubre de 2024 ha passat, malauradament, a la història de la meteorologia. Un episodi de precipitació, alimentat per una dana o gota freda, que ha tingut conseqüències tràgiques després de trencar tots registres meteorològics. Trigarem dies o mesos a processar la informació a tots els nivells, però, des del punt de vista estrictament meteorològic, ja tenim algunes dades molt rellevants que cal tenir presents.
 

La pluja normal d'un any en tres hores

El dia en qüestió, diversos factors meteorològics i orogràfics van confluir per a la formació del que es coneix com a sistema convectiu mesoescalar (SCM). El resultat va ser un tren de tempestes continuades que es van endinsar des del mar fins a l'interior del País Valencià, descarregant amb intensitat torrencial a estones i continuant actives durant moltes hores.

Les imatges de satèl·lit van registrar el creixement d'aquestes nuvolades, que van arribar a uns 20 quilòmetres d'alçada. Normalment, els cumulonimbus superen els 10 km, però poques vegades superen els 15 km. Això dona una idea de la violència de les tempestes.

El resultat va ser un dia de precipitacions insòlites, desbocades, que van superar els 600 mm. Segons les dades de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), a l'estació de Torís, a la comarca de la Ribera Alta, es van registrar 618 mm en 24 hores. Una primera tongada de pluja va arribar a primera hora del matí, però la més devastadora va ser entre primera hora de la tarda i el vespre.

Aquesta xifra exagerada amaga un rècord absolut a Espanya de precipitació en una hora: 179,4 mm. Fins ara, la pluja màxima horària més alta també s'havia registrat al País Valencià: 159,2 mm a Vinaròs, el 19 d'octubre del 2018.

A més a més, la precipitació màxima en 10 minuts va arribar als 42 mm. Es considera pluja torrencial quan se superen 40 mm de precipitació, però en 30 minuts.

Els 618 mm poden ser no definitius, perquè manca una hora de pluja al registre, que correspon a un moment de forta intensitat. Per aquest motiu, l'AEMET calcula que el total pot haver arribat als 700 mm.

En qualsevol cas, la precipitació mitjana anual a Torís és de 475 mm. Dimarts, va ploure l'equivalent a un any en poc més de 3 hores. Però, com que venim d'una llarga sequera, dimarts va ploure més que tot el que ha plogut els últims 21 mesos, fins a finals de setembre (446 mm).

Per la seva banda, l'estació de Torís-Canyapar, de la valuosa xarxa de dades d'Avamet, va registrar un valor total de 641 mm. També es van assolir els 600 mm a l'estació de Xiva-Los Felipes, a la comarca de la Foia de Bunyol.

Amb dades encara provisionals, l'Avamet va confeccionar aquest mapa, que dona una primera idea de la distribució de la precipitació.

Els models van ubicar bé el màxim de precipitació, en una zona on estava en vigor un avís meteorològic de màxim nivell de perill (vermell), però les dades de 400-600 mm van desbordar els càlculs. A tall d'exemple, aquesta era la previsió de pluja en 24 hores del model regional d'alta resolució WRF-NMM, que va calcular uns pics d'uns 300 mm.

La dada de la rambla del Poio

Tota aquesta aigua va inflar les lleres fluvials de la zona, com la del riu Magre, que va passar de menys d'1 metre cúbic per segon a més de 100 en poques hores.

I una altra dada molt eloqüent és la de la rambla de Poio, que en poques hores va arribar a un cabal de 2.000 metres cúbics per segon, segons les dades de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Són unes 5 vegades el cabal del riu Ebre a Tortosa. El nostre company Francesc Mauri ho explicava així al programa "Tot es mou":

La influència de l'escalfament global

El paper que juga el canvi climàtic derivat de l'escalfament global és un dels temes més comentats durant els últims dies. És evident que l'escenari actual ja està condicionant els esdeveniments meteorològics que es desenvolupen.

Així ho manifesta el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i ho recull l'informe especial del l'Organització Meteorològica Mundial (WMO) sobre la dana d'aquests dies, on s'afirma:

Els esdeveniments meteorològics extrems que causen inundacions i sequeres de gran impacte s'han tornat més probables i més greus a causa del canvi climàtic antropogènic.

En aquest sentit, estimen que, per cada grau centígrad d'escalfament, l'aire saturat conté un 7% més de vapor d'aigua de mitjana, un factor que augmenta el risc d'episodis de precipitació extrema.

A banda d'aquestes consideracions genèriques, calen estudis d'atribució que analitzin, en cada cas, quina ha estat l'aportació del canvi climàtic. Un dels primers estudis l'ha publicat Climameter, un projecte desenvolupat per l'equip ESTIMR (Extrems: Estadístiques, Impactes i Regionalització) del Laboratoire des Sciences du Climat et de l'Environnement de París-Saclay.

A Climameter fan una anàlisi ràpida per contextualitzar els esdeveniments extrems des d'una perspectiva climàtica. Segons les primeres conclusions, un esdeveniment com aquest hauria deixat un 15% més de precipitació per la contribució de l'escalfament actual. 

També val la pena recuperar l'informe preliminar del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), on també s'analitza el paper de la temperatura de la superfície del mar Mediterrani, que a finals de mes se situava al voltant dels 22 ºC, gairebé un grau per sobre de la mitjana climàtica.

Segons conclou aquest informe d'urgència, i entre altres variables que contempla:

"Les aigües del Mediterrani han mantingut temperatures significativament superiors a la mitjana durant mesos amb episodis d'onades de calor marines, cosa que ha incrementat la humitat disponible a l'aire sobre la costa est d'Espanya. Aquest mar càlid, que actua com a font d'energia addicional, ha intensificat les precipitacions a la regió, desencadenant pluges torrencials sostingudes."