Dimecres, a les 16.58 hores, comença l'estiu astronòmic. La nova estació, l'estiu, és la més llarga de l'any, amb una durada aproximada de 93 dies i 16 hores, i ens acompanyarà fins al dia 23 de setembre, data de l'equinocci de tardor.

Sense cap mena de dubte, l'arribada de l'estiu és un període de celebració per moltes raons, perquè conclou el curs escolar i les activitats extraescolars i, sobretot, per l'arribada de la revetlla de Sant Joan, punt d'obertura plena de l'estiu, i més si teniu pobles a prop que celebren la festa major per Sant Pere o Sant Pau.

Curiositats del dia del solstici

L'estiu comença amb el solstici, el dia en què el Sol és més vertical sobre els nostres caps al migdia. És el dia en què, al tròpic de Càncer el Sol és tan vertical que no hi ha ombra, i d'aquesta manera es traça la línia del tròpic, a la latitud 23º 27'. Al mateix temps que es traça la línia imaginària del cercle polar àrtic, és a dir, línia que separa la part de la Terra on no es pon el Sol, al nord de la latitud 66º 33' 46".

Curiositats de l'estiu que potser no sabies

No és el dia en què el sol surt més d'hora, ni tampoc el dia que va a dormir més tard. Les albades del 14 i 15 de juny van ser quan el sol es va llevar més d'hora, a les 6.09 al cap de Creus i a les 6.27 a les Cases d'Alcanar, i el proper 27 de juny serà el dia en què la posta de sol serà més tardana de l'any, cap a les 21.29.

Les estacions de l'any les marca a la inclinació de l'eix de rotació de la Terra respecte al pla del seu moviment fent referència al Sol, anomenat eclíptica. Aquesta inclinació fa que els dos hemisferis rebin una il·luminació diferent segons l'època de l'any. No fa més calor perquè ens trobem més a prop de Sol. Tot i que a l'estiu notarem el sol escalfant de valent, al voltant d'aquesta data també es donarà el dia de l'afeli, que és el moment en el qual la Terra està més lluny del Sol. En concret, serà el pròxim 6 de juliol. La calor simplement depèn de la inclinació del Sol sobre els nostres caps al migdia. Com més vertical, més calor. Al pol nord duen tres mesos amb sol i el fred persisteix ben viu. El sol brilla molt baix a l'horitzó i els rajos oblics són molt poc eficients a escalfar el terra, alhora que han de travessar tota l'atmosfera, massa gruixuda.

Agenda astronòmica

Pren nota d'aquestes dates de l'estiu, bé com a curiositat o bé per reservar la nit per veure el pas dels estels fugaços. Per cert, no espereu veure cap eclipsi durant l'estiu, no se n'espera cap, ni de Sol ni de Lluna.

♦ Planetes després de la posta del sol: Juliol: a la posta de sol seran visibles Venus i Mart. Entre juliol i principis d'agost també veurem Mercuri, i a mitjans d'agost es podrà observar Saturn a l'est a primera hora de la nit.

♦ Planetes abans de l'albada: es veurà Júpiter i Saturn. Saturn desapareixerà a finals d'agost, i el relleu el prendrà Venus, que apareixerà per l'est. I quan s'aproximi el final de l'estiu, es deixarà veure Mercuri.

♦ 3 de juliol, nit de lluna plena.

♦ 6 de juliol, afeli: dia de màxima distància anual entre el Sol i la Terra, a poc més de 152 milions de km, uns 5 milions més que en l'afeli, que va tenir lloc el 4 de gener.

♦ 30 de juliol, la pluja d'estels delta-Aquàrids arriba al seu màxim. Serà un mal any per poder-les veure perquè coincidirà dos dies abans de la lluna plena. És la pluja d'estels més important de l'estiu; ens visitaran entre el 12 de juliol i el 23 d'agost, amb un màxim previst la nit del 29 al 30 de juliol.

♦ 1 d'agost, nit de lluna plena.

♦ 12 d'agost, la pluja d'estels més famosa, els Perseids. Serà un any excel·lent per gaudir-ne, ja que el moment àlgid serà molt proper al de lluna nova, quan la foscor del cel és marcada. Comencen habitualment cap al 17 de juliol i acaben cap al 24 d'agost. En aquest cas, el màxim està previst per al 12 d'agost entre les 3 i les 6 de la tarda; per tant, el millor moment per contemplar-los seran les nits de l'11 al 13 d'agost.

♦ 31 d'agost, nit de lluna plena.

♦ 23 de setembre: Arribarà la tardor, a les 8.50.