L'estiu meteorològic ha estat un dels quatre més càlids enregistrats a Catalunya
L'estiu astronòmic s'allargarà fins al 23 de setembre, però l'estiu meteorològic va acabar el 31 d'agost, i el Servei Meteorològic de Catalunya ha publicat el balanç climàtic del conjunt dels mesos de juny, juliol i agost. Malgrat que es pugui tenir la sensació que hagi estat un estiu "normal", sobretot si el comparem amb l'estiu passat, les dades mostren que ha estat un dels quatre estius més càlids registrats a Catalunya.
Estiu càlid
Tenint en compte les dades registrades a la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques i a la Xarxa d'Observadors Meteorològics de l'SMC, l'estiu es pot qualificar de càlid arreu, i se situa entre els quatre més càlids, per darrere dels excepcionals 2022 i 2003.
El mapa següent mostra l'anomalia de la temperatura mitjana de l'estiu del 2023: s'ha superat la temperatura mitjana del període de referència 1991-2020 a tot Catalunya. La majoria del territori ha tingut una anomalia positiva d'entre 1 °C i 2 °C, amb màxims de fins als 2,5 °C a l'Alt Empordà.
Si s'analitzen les dades per mesos separats, es veu com tots tres han estat càlids arreu, però sobretot el juliol i l'agost.
La primera calorada de l'estiu va arribar a finals de juny. Els primers 40 °C de l'any es van registrar a Vinebre.
Al juliol, la calor es va generalitzar i vam tenir dues calorades, amb un episodi amb rècords històrics el 18 de juliol, amb màximes de fins a 45 ºC a l'Empordà. Malgrat la calor sostinguda, no vam tenir cap onada de calor, és a dir, cap episodi de calor extrema de més de tres dies a bona part del país.
Va ser a finals d'agost quan es va registrar la primera onada de calor de l'estiu. En conjunt, el mes va ser uns dels agostos més càlids mesurats a Catalunya, amb un pic de calor al voltant del dia 10 i l'esmentada onada de calor entre els dies 18 i 25, una de les més intenses mesurades mai a Catalunya.
L'estiu a les estacions més antigues
A la sèrie centenària de l'Observatori Fabra de Barcelona, la mitjana de 25 °C ha estat el tercer valor més elevat de tota la sèrie, després dels 26,7 °C del 2003 i dels 26,2 °C del 2022.
A l'Observatori de l'Ebre de Roquetes/Tortosa, amb dades disponibles des de l'estiu del 1905, ha estat el segon més càlid, amb una temperatura mitjana de 27,8 °C. Només ha quedat per sota dels 28,2 ºC de l'estiu del 2022 (28,2 °C).
En sèries que disposen de dades des del 1950, aquest estiu ha estat el segon més càlid a les sèries de Figueres-Cabanes, Girona, Flix-Vinebre i Igualada-Òdena.
Pluja desigual
Pel que fa a les precipitacions, el balanç ha sigut irregular: plujós a Ponent i punts de la Catalunya Central, del litoral del Maresme, del Pirineu i Prepirineu occidental, al massís del Port, l'Albera i el massís de Sant Llorenç de Munt. Fins i tot ha estat molt plujós al Segrià i punts de l'Urgell, el Pla d'Urgell i les Garrigues.
Per contra, ha estat un estiu sec a bona part del litoral i prelitoral, en especial el sector sud i central. A la resta de Catalunya l'estiu es pot qualificar de normal.
Destaquen les estacions de Vilanova de Segrià, Maials i Vacarisses, totes tres amb més de 20 anys de dades, on s'ha registrat l'estiu més plujós de les seves sèries.
Aquest és el balanç per mesos separats. Al juny, els fronts atlàntics van deixar diversos episodis de tempestes. El dia 29 es va registrar un esclafit que va afectar les localitats de Vic, Calldetenes i Folgueroles. Al juliol, diverses pertorbacions atlàntiques van provocar tempestes a Ponent, Prepirineu i Pirineu. A l'agost, destaquem l'episodi que va deixar fins a 100 mm al Pirineu, i la pedregada extraordinària a la Sénia (Montsià), amb pedra de fins a 10 cm de diàmetre, i el darrer episodi de tempestes, al litoral central.
Trobareu totes les dades del balanç climàtic del Meteocat en aquest enllaç.