L'hivern ha estat excepcionalment càlid i eixut a Catalunya

L'hivern meteorològic i climatològic comprèn els mesos de desembre, gener i febrer. D'aquí el balanç que ens fem de l'estació que acabem de deixar enrere. Un hivern en el qual el fred ha passat de puntetes i el que sí que ens ha dut són rècords de temperatura màxima i unes anomalies al Pirineu del tot desbocades.

Les zones de muntanya han registrat una anomalia positiva a l'entorn dels +3 graus, i sobretot ha afectat de manera mot directa les cotes mitjanes i altes del Pirineu. També, totes les muntanyes de la serralada Transversal i Prelitoral s'han vist afectades per unes temperatures elevades força constants durant l'hivern.

Aquí teniu l'anomalia de temperatura de desembre, gener i febrer. Tres mesos clarament càlids, sent el febrer el més desbocat de tots.

Ara bé, el període amb temperatures més desorbitades va ser entre el 24 i el 28 de gener. Cinc dies consecutius amb més d'una cinquantena de rècords de temperatura màxima i mínima. Una calorada inèdita que va disparar la temperatura de Vielha fins als 21,8 ºC el 28 de gener, tot un rècord.

Causes d'aquest hivern tan càlid

La confluència de l'escalfament del planeta induït per nosaltres, la nostra activitat, i la presència del fenomen del Niño, un dels cinc més intensos i forts de la història, ha fet que el 2023 marqués un rècord de temperatura al planeta i també a Catalunya, i deixem enrere un hivern tan càlid que no hi ha precedents.

La persistència del temps anticiclònic ha fet que predominessin les situacions d'inversió tèrmica, és a dir, es concentrava el fred a les valls mentre que a les zones elevades la temperatura era molt temperada. A més, quan no teníem l'anticicló freqüentaven les situacions d'oest, cosa que provocava a casa nostra l'arribada d'aire eixut i calent.

Aquesta gràfica mostra l'evolució de les temperatures a 850 hPa, a uns 1.500 metres, compara la temperatura registrada amb la climàtica i es pot observar com predomina molt més el vermell, dies més càlids del que és normal, respecte als pocs períodes blaus, de temperatures més fredes del que tocaria per l'època.

I a partir d'ara què?

De les dues condicions que ens afecten, l'escalfament climàtic i el fenomen el Niño, ara per ara només pot debilitar-se el Niño. De fet, el Niño va arribar al seu màxim durant el mes de desembre i serà a partir d'ara que tendirà a baixar la seva intensitat fins a desaparèixer. Tot i així, la portaveu de l'Organització Meteorològica Mundial, Claire Nullis, ha anunciat que el Niño, malgrat que s'afebleix gradualment, continuarà afectant el clima de tot el planeta amb unes temperatures per sobre del normal entre març i maig a la majoria de zones del planeta.

Trobem molt a faltar la pluja

L'hivern, a gran part del país, és la segona estació més seca de l'any per darrere de l'estiu. A banda de veure clarament els efectes de la sequera en l'estat de salut dels boscos del nostre país, l'hivern ha estat eixut i hem vist les muntanyes despullades de neu que ens han acompanyat des del desembre a finals de febrer. Entre finals de gener i finals de febrer la reserva de neu al Pirineu català que vessa aigua a la Garona o a l'Ebre es trobava entre el 30% i el 40% de la mitjana dels darrers cinc anys i els gruixos de neu sobre el terreny han estat dels més baixos en els darrers 30 anys.

El dèficit de precipitacions ha estat particularment greu a les comarques de Girona i al prelitoral central on només ha plogut un terç de la precipitació esperada. De fet, només l'hivern ha estat plujós al Segrià i a punts de la Noguera i de l'Aran. Aquí teniu les anomalies de precipitació mensuals, on destaca el desembre com extremadament sec a gairebé tot el país i les pluges només concentrades de l'oest del país entre gener i febrer.