Per què a Catalunya la sequera és més intensa?

Les reserves d'aigua de les conques internes de Catalunya estan en mínims històrics. Són les conques hidrogràfiques amb un percentatge més baix de reserves d'aigua d'Espanya. Es tracta d'una situació excepcional originada per la falta de pluja.

Les causes: tres anys consecutius amb la meitat o menys de la pluja que seria normal, unes reserves de neu en els últims tres hiverns per sota de les habituals, unes característiques molt singulars de la conca que recull l'aigua de la pluja i un consum d'aigua que ha tensionat aquest recurs escàs i tan necessari.

Pantans buits

Ampliem horitzons i mirem més enllà de Catalunya per veure les particularitats de les diferents conques hidrogràfiques d'Espanya.

Les reserves d'aigua de les conques internes de Catalunya són les més baixes d'Espanya, en tant per cent, amb un 15,36%.

Molt a prop hi ha la conca del Guadalete-Barbate, que amb les pluges de finals de la setmana passada ha pujat lleugerament del 14% al 15,51%. La situació de sequera greu a l'àrea de Cadis ha obligat les autoritats a restringir fortament el consum d'aigua per habitant.

La situació no és tan crítica a la resta del Mediterrani, on gràcies a les pluges caigudes durant el 2021 i el 2022 arrosseguen dos anys menys de sequera. Per altra banda, les conques hidrogràfiques de la resta de la meitat nord peninsular presenten unes reserves superiors al 60%.

Per què hem arribat fins aquí a les conques internes de Catalunya?

Hi ha tres paràmetres que determinen la poca aigua disponible a les conques internes:

► Manca de pluja. Tant en el percentatge d'aigua que falta com en litres per metre quadrat que no han caigut. En algunes zones de Catalunya, sobretot a l'entorn del Montseny, acumulen més de 1.000 mm de dèficit de precipitació en els darrers tres anys.

► Característiques de la conca. Si de les conques internes de Catalunya en traiem la part del Camp de Tarragona, el Penedès i les conques del Fluvià, la Muga i la Tordera, el poc que queda correspon al Ter i al Llobregat, que són els que subministren l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona.

► Alta demanda urbana. El 70% del consum de les conques internes és urbà i el 30% restant és agrícola. Aquest consum urbà correspon a 117 municipis amb una població total de cinc milions.

És el conjunt d'aquests tres aspectes el que fa realment particular la situació tan delicada de les conques internes catalanes.

Catalunya acumula més de tres anys de pluges escasses

La falta de precipitació no és exclusiva de Catalunya; també trobem dèficits en els últims anys en altres zones de la conca mediterrània. Però la diferència es troba en la intensitat i la durada de la sequera a Catalunya.

Us mostrem el mapa d'anomalia de precipitació d'Espanya dels últims quatre anys, des del 2020 fins al 2023, segons dades d'Aemet.

Si bé és cert que aquest 2023 la falta de precipitació ha estat molt marcada a tot el vessant mediterrani, si reculem al 2021 i el 2022 observem que la pluja rebuda ha superat l'esperada a l'est peninsular, tret de Catalunya i l'àrea mediterrània d'Andalusia, que també sumen tres anys secs o molt secs.

El darrer any plujós al Mediterrani va ser el 2020, amb les precipitacions concentrades sobretot en el primer semestre gràcies, en part, a les grans pluges aportades pel temporal Gloria al mes de gener. L'última gran pertorbació a Catalunya va venir amb la borrasca Filomena, que va deixar uns bons gruixos de neu, però no va repercutir en el balanç anual de precipitació del 2021.

Una sequera greu de més de 36 mesos

La sequera s'avalua a partir de l'índex de precipitació estandarditzada (IPE), que mostra la gravetat de la situació tenint en compte la precipitació. Com més negatiu és el valor, més greu és la sequera. En el següent mapa, amb dades d'Aemet, es mostra l'estat de la sequera dels darrers 36 mesos, és a dir, analitzant les pluges dels últims tres anys.

Com que la sequera no és cosa d'un dia ni de mesos, sinó d'anys, l'ideal és observar-la en una escala temporal llarga, en aquest cas dels darrers tres anys.

La península Ibèrica mostra dues grans zones amb valors negatius: una que abraça des de la serralada Cantàbrica fins a Catalunya i l'altra que comprèn gran part d'Andalusia i les províncies de Conca i Ciudad Real.

Observem que, de les dues zones afectades per la sequera, els valors més negatius, per sota d'un IPE -3, corresponen a les províncies de Barcelona i de Girona, zona que coincideix perfectament amb la part de les conques internes de Catalunya del sistema Ter-Llobregat.