Quan plourà? Quanta pluja cal per sortir de la sequera?

Duem 13 estacions de l'any seques o molt seques en general a tot el país, la darrera estació molt plujosa va ser la primavera del 2000. L'acumulació del dèficit de precipitació és molt important i, en alguns casos, falta tanta aigua com la caiguda en un any sencer.

Quanta precipitació falta?

En general, a Catalunya, en aquests tres anys de sequera falten 460 l/m²; és a dir, caldria cobrir la superfície del tot el país amb 46 cm d'aigua per esmenar aquesta manca d'aigua. Us presentem el mapa elaborat per Meteocat per veure clarament la falta de precipitació en els darrers tres anys. Un dèficit de precipitació que abraça gairebé tot el país --amb petites excepcions-- i que és marcat al Prepirineu i molt accentuat a les comarques de Girona i Barcelona. És precisament a les capçaleres dels rius de les conques internes on la falta d'aigua acumulada en els últims tres anys és més gran. Falten 862 l/m² a la Muga, 663 l/m² al Ter, 557 l/m² al Llobregat, 516 l/m² al Segre i 314 l/m² a la Noguera Pallaresa.

Ara bé, la zona del país on més pluja ha faltat en aquests tres anys és l'entorn del Montseny, amb una escassetat de més de 1.000 l/m². D'igual manera, els 862 l/m² de pluja que no han caigut a la Muga; tanta aigua com si durant un any no n'hi hagués caigut ni una gota.

Quan plourà? S'albira alguna situació de precipitacions?

Caldrà tenir paciència, molta paciència. Hi ha dos arguments que no conviden gaire a l'optimisme. Per un costat, els mapes meteorològics per als pròxims 15 dies no indiquen cap situació de pluja. I, si ampliem la mirada al trimestre que ve, és a dir, de desembre a febrer, els mapes mensuals tampoc ens mostren mesos plujosos, sinó que ben bé plourà el que sol ser normal, no pas més. I, suposant que caigui la pluja habitual d'aquests mesos, tampoc n'hi haurà prou per revertir la situació de sequera. Tal com mostren les anomalies de precipitació per als pròxims mesos, la situació meteorològica que tindrem serà semblant a la dels darrers mesos: pertorbacions atlàntiques que arriben sense energia a casa nostra i que deixen tota la pluja al vessant atlàntic d'Europa.

El segon argument per no ser gaire optimista és climàtic. L'hivern és la segona estació seca de l'any, darrere de l'estiu. Sota aquesta premissa, climàticament caldrà esperar la pluja de la primavera o, sent optimista, esperar l'arribada d'algun temporal de primera categoria, com el Gloria, el gener del 2020. Ara bé, la cara negativa d'aquest tipus de temporals tan durs són els danys a les infraestructures i que posen a prova la resistència de les poblacions a les possibles inundacions en zones urbanes i rurals.

Les grans sequeres s'acaben amb la pluja de la primavera

Mirem cap enrere i prenem com a referència les sequeres del 2017-2018 i la del 2006-2008. Aquestes sequeres es van acabar amb una primavera plujosa. Per revertir la situació de sequera actual no només cal el pas de sistemes frontals, sinó que calen pertorbacions mediterrànies que durant setmanes vagin regant tot el país.

• La sequera del 2006-2008 es va acabar amb una primavera amb pluges d'entre 400 i 600 mm al Pirineu.
• La sequera del 2016-2018, amb una primavera que va deixar entre 500 i 700 mm al Pirineu.