Què és el fred siberià?
Enllaç a altres textos de l'autor
Néstor Gómez
Meteorologia
És fàcil associar Sibèria amb fred. És una de les zones poblades més fredes del món. Ara bé, tot i que sembli mentida a l'estiu fa molta calor amb màximes superiors als 30 graus.
Tipus de fred
Anem al tema del fred. En un primer moment podríem dir que tots els vents que vénen del nord és fred, així com tot el que bufa de sud és càlid. Però el fred, a Catalunya, ens pot arribar de tres procedències:
- Atlàntica: amb predomini de NO. És una massa d'aire carregat d'humitat de l'atlàntic i freda.
- Polar: amb predomini de N. Una massa d'aire, més seca perquè té poc recorregut marítim i més freda perquè baixa del cercle polar.
- Siberiana: amb predomini del NE. És la més freda, procedent de l'interior de Rússia i totalment eixut perquè no passa per cap massa d'aigua on xuclar humitat.
Característiques del fred siberià
En primer lloc hem de pensar que prové de l'àrea de Sibèria, amb unes característiques inicials de molt de fred i molt sec, avança cap a l'interior d'Europa i després arriba a Catalunya. Durant aquest viatge, les condicions inicials varien lleugerament, però manté prou trets d'origen com per denominar-la siberiana. Però no ens enganyem, no tindrem les mateixes temperatures que tenen a Sibèria, per exemple, la màxima de dimarts dia 1 de febrer a Moscou va ser de -16 graus i a Pecora de -33 graus.
Com arriba fins a Catalunya
L'atmosfera funciona com una immensa màquina. En el mapa isobàric de dijous al migdia el podríem simplificar a dues rodes dentades, que es toquen entre elles. Una primera roda la tenim al Mediterrani, amb una àrea de pertorbacions, amb gir dels vents antihorari. L'altra roda la tenim situada a Finlàndia i nord de Rússia, amb un anticicló molt potent, amb gir dels vents horaris.
Aquestes dues rodes comencen a girar i creen un passadís de vents que arrosseguen l'aire des dels Urals, a l'interior de Rússia, fins a la península Ibèrica.
Quines són les seves conseqüències?
Els efectes a Catalunya de la massa d'aire fred siberià la podem reduir a tres punts:
- Caiguda forta de les temperatures : Són les situacions atmosfèriques que porten més fred a Catalunya i les que poden donar lloc a rècords. A més, el fred arriba de cop, d'aquí que prenguin el nom d'onada d'aire fred. L'arribada de cop del fred produeix caigudes de temperatures superiors als 10 graus. I no només això, els valors que s'assoleixen són molt inferiors als habituals, tant pel que fa a les mínimes com a les màximes. Aquí us presentem l'evolució de les temperatures matinals (part superior) i temperatures diünes (part inferior) de dimecres a dissabte. Les tonalitats blaves són temperatures inferiors als 0 graus i el rosa són valors inferiors a -10 graus.
Dimecres Dijous Divendres Dissabte
- Ambient sec: en un principi l'aire siberià per si mateix no comporta nevades. Com hem explicat, prové de l'interior de Rússia i en el seu llarg viatge cap a Catalunya no hi ha indrets on carregar aigua. L'única possibilitat que hi ha que nevi amb aquesta situació és que carregui aigua del mediterrani, com va passar amb la gran nevada del 1962.
- Vent molt fort: la canalització directa del vent topa contra el Pirineu i s'escola per tres indrets amb gran intensitat: la tramuntana a l'Empordà, el mestral a la vall de l'Ebre i de nord als cims del Pirineu. Els cops de vent poden superar fàcilment els 80 km/h.
Tipus de fred
Anem al tema del fred. En un primer moment podríem dir que tots els vents que vénen del nord és fred, així com tot el que bufa de sud és càlid. Però el fred, a Catalunya, ens pot arribar de tres procedències:
- Atlàntica: amb predomini de NO. És una massa d'aire carregat d'humitat de l'atlàntic i freda.
- Polar: amb predomini de N. Una massa d'aire, més seca perquè té poc recorregut marítim i més freda perquè baixa del cercle polar.
- Siberiana: amb predomini del NE. És la més freda, procedent de l'interior de Rússia i totalment eixut perquè no passa per cap massa d'aigua on xuclar humitat.
Característiques del fred siberià
En primer lloc hem de pensar que prové de l'àrea de Sibèria, amb unes característiques inicials de molt de fred i molt sec, avança cap a l'interior d'Europa i després arriba a Catalunya. Durant aquest viatge, les condicions inicials varien lleugerament, però manté prou trets d'origen com per denominar-la siberiana. Però no ens enganyem, no tindrem les mateixes temperatures que tenen a Sibèria, per exemple, la màxima de dimarts dia 1 de febrer a Moscou va ser de -16 graus i a Pecora de -33 graus.
Com arriba fins a Catalunya
L'atmosfera funciona com una immensa màquina. En el mapa isobàric de dijous al migdia el podríem simplificar a dues rodes dentades, que es toquen entre elles. Una primera roda la tenim al Mediterrani, amb una àrea de pertorbacions, amb gir dels vents antihorari. L'altra roda la tenim situada a Finlàndia i nord de Rússia, amb un anticicló molt potent, amb gir dels vents horaris.
Aquestes dues rodes comencen a girar i creen un passadís de vents que arrosseguen l'aire des dels Urals, a l'interior de Rússia, fins a la península Ibèrica.
Quines són les seves conseqüències?
Els efectes a Catalunya de la massa d'aire fred siberià la podem reduir a tres punts:
- Caiguda forta de les temperatures : Són les situacions atmosfèriques que porten més fred a Catalunya i les que poden donar lloc a rècords. A més, el fred arriba de cop, d'aquí que prenguin el nom d'onada d'aire fred. L'arribada de cop del fred produeix caigudes de temperatures superiors als 10 graus. I no només això, els valors que s'assoleixen són molt inferiors als habituals, tant pel que fa a les mínimes com a les màximes. Aquí us presentem l'evolució de les temperatures matinals (part superior) i temperatures diünes (part inferior) de dimecres a dissabte. Les tonalitats blaves són temperatures inferiors als 0 graus i el rosa són valors inferiors a -10 graus.
Dimecres Dijous Divendres Dissabte
- Vent molt fort: la canalització directa del vent topa contra el Pirineu i s'escola per tres indrets amb gran intensitat: la tramuntana a l'Empordà, el mestral a la vall de l'Ebre i de nord als cims del Pirineu. Els cops de vent poden superar fàcilment els 80 km/h.
