Refranys que segueixen la llum del sol: l'allargament i escurçament dels dies

Al llarg dels segles, els nostres avantpassats han observat amb atenció els canvis de durada de la llum del dia al llarg de l'any, coincidint amb les diverses estacions. Uns canvis en el cicle diürn i nocturn que, sens dubte, en condicionaven el ritme natural. Aquesta observació i coneixement són els que han anat donant lloc al llarg de la història a una sèrie de refranys que ens recorden els moments més importants del calendari de l'any pel que fa a les hores de dia i de nit en cada època.

L'allargament dels dies: una lluita gradual contra la foscor

Aprofitant que som enmig de les festes de Nadal, començarem el cicle al mes de desembre, que és quan el dia comença a guanyar terreny a la nit. És pocs dies abans del solstici d'hivern, quan les tardes es comencen a allargar: Per Santa Llúcia, un pas de puça (13 de desembre). Ara bé, continuem perdent foscor als matins, i no és fins al solstici quan globalment comencem a guanyar alguns segons de llum i es reverteix la tendència a perdre'n. Un canvi que es fa més evident amb l'arribada de Nadal: Per Nadal, un pas de pardal, i per Sant Esteve, un pas de llebre (25 i 26 de desembre).

A partir d'aquí, l'augment dels minuts de llum del dia es fa més evident, coincidint també amb l'arribada de la primavera, i les dates més importants, així com el santoral mateix, ens ho recorden.

• Per Cap d'Any, un pas de gegant (1 de gener)
• Per any nou, un pas de bou, i per Reis, un pas de vell (1 i 6 de gener)
• Per Sant Antoni de gener, una hora més de civader (17 de gener)
• Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet (17 de gener)
• Per Sant Antoni, un pas de dimoni (17 de gener)
• Per Sant Sebastià, un pas de marrà (20 de gener)
• Per Sant Vicenç de la roda, creix lo dia una hora (22 de gener)
• Per Sant Pau, una hora hi cau (25 de gener)
• Per finals de gener, una hora hi és i, si ho mires bé, una hora i mitja també
• Per la Candelera, una hora entera (2 de febrer)
• Per Sant Blai, un pas de cavall (3 de febrer)
• Per Sant Benet, el sol crema la paret (21 de març)
• Per Santa Agnès, una hora més (13 de maig)
• Per Sant Andreu i Santa Rita, fa menys nit que dia (22 de maig)

L'escurçament de les hores de llum: del solstici d'estiu a l'hivern

Com diu també el refranyer popular, del juny en endavant, el dia es va escurçant. D'aquesta manera, el solstici d'estiu marca un punt d'inflexió, amb el dia més llarg de l'any. A partir d'aleshores tornem a perdre minuts de llum de manera gradual. Per Sant Joan, el dia més gran (24 de juny). Durant el mes d'agost, aquesta pèrdua de dia es fa més evident, i per la Mare de Déu d'Agost, a les set ja és fosc (15 d'agost). Podem continuar recorrent el calendari amb les fites més importants.

• Per Sant Pere, un pas enrere (29 de juny)
• Per Sant Bartomeu, el sol es pon amb el peu (24 d'agost)
• Per Sant Miquel, el berenar se'n puja al cel (29 de setembre)
• Per Sant Narcís, de sis a sis (29 d'octubre)
• Per Tots Sants, la nit guanya terreny als camps (1 de novembre)
• Per Sant Andreu, llarga nit i dia breu (30 de novembre)

També cal destacar que existeixen dites que fan referència al que avui en dia anomenem equilux, és a dir, aquells dies on la durada del dia i la nit s'igualen.

• Per Sant Maties, entra el sol per les ombries i tan llargues són les nits com els dies
• Per Sant Macià, tanta nit com dia hi ha
• Per Sant Mateu, tant s'hi veu com no s'hi veu

Aquest conjunt de dites no només es queda en una visió poètica del pas del temps, sinó que també ens recorda el ritme natural de la vida en uns moments en què el rellotge solar i l'observació de la natura eren essencials per planificar les activitats quotidianes i del camp. Malgrat els canvis d'hora que s'apliquen actualment i que l'estil de vida hagi canviat per complet, sempre ens quedaran aquests refranys per recordar la saviesa dels que van habitar el planeta temps abans que nosaltres.