El temps de la A a la Z: rius atmosfèrics

Un riu atmosfèric és un corrent estret i llarg que transporta grans quantitats de vapor d'aigua per l'aire. De la mateixa manera que faria un riu amb l'aigua líquida, però per l'atmosfera. Potser seria més correcte comparar-los amb els corrents marins, que no tenen tampoc cap element que els delimiti (com sí que ho fan les "parets" dels rius).

En tot moment es poden localitzar de 3 a 5 rius atmosfèrics per hemisferi. La seva presència està relacionada amb un 80% d'inundacions i amb un 90% de sequeres. Solen transportar al voltant del doble del cabal de l'Amazones, el riu més cabalós de la Terra.
 

A latituds mitjanes, afecten principalment les costes oest de la geografia, mentre que a l'equador travessen per la costa est. En el cas de l'Amazones, els rius atmosfèrics constitueixen la major font d'aportació d'humitat. A Catalunya no tenen gran influència. A la península Ibèrica, la màxima influència es troba a Galícia i Portugal.
 

L'origen del terme

El concepte de riu atmosfèric va sorgir a finals dels anys 90, però no va ser fins al 2016 quan es va crear una definició formal en la primera Conferència Internacional de Rius Atmosfèrics (IARC) i es fa afegir al glossari de meteorologia (GoM) de la Societat Meteorològica Americana (AMS).

La definició segueix generant controvèrsia en l'àmbit científic. La seva última modificació va ser el 2022.

Una part no consensuada per la comunitat científica són els llindars per establir un riu atmosfèric. Tot i això, s'ha conclòs que, de mitjana, transporten uns 500.000 m3/s, tenen una amplada d'uns 900 quilòmetres i se situen en la baixa troposfera (no superen els 3 quilòmetres d'alçada).

Els rius solen estar associats als fronts freds dels ciclons extratropicals i se'ls pot identificar amb imatges de satèl·lit sensibles al vapor d'aigua. Un altre punt que no queda encara clar és l'origen de la humitat que alimenta els rius atmosfèrics. Una de les teories és que els rius extrauen la humitat pels mateixos mecanismes de convergència associats al front, i per això se'ls consideraria com una espècie de traça o petjada que deixa el cicló al seu pas.  

Una altra teoria, amb més suport científic, és que el vapor d'aigua prové de regions tropicals i es trasllada per un mecanisme de transport horitzontal atmosfèric anomenat TME (Tropical Moisture Export). Actualment, es considera que ambdós mecanismes coexisteixen.
 

Amb el canvi climàtic es preveu una intensificació d'aquests fenòmens, de manera que les seves conseqüències seran més intenses, amb períodes de sequera més llargs i inundacions més destructives.