Tornados i mànegues marines a Catalunya. Fins a quin punt són habituals?

Catalunya és una zona on els fenòmens dels tornados són relativament freqüents. No ens hem d'imaginar els grans tornados de les grans planes dels Estats Units ni els que hem pogut veure en pel·lícules com "Twister", però sí aquells d'una categoria més baixa que també porten associades ratxes de vent molt fortes i que tenen igualment potencial per ser perillosos i provocar danys.

Mitja desena de tornados a l'any

Segons informacions del Servei Meteorològic de Catalunya, cada any n'hi ha, de mitjana, cinc o sis. Un nombre al qual li hem de sumar el de les mànegues marines, és a dir, els tornados que se situen sobre les aigües marines, que acostumen a ser entre 15 i 20. Finalment, hi hauria les tubes, que són les que no arriben a tocar cap tipus de superfície.

Seguint les estadístiques, i segons la base de dades d'Oriol Rodríguez, expert en tornados i tècnic de teledetecció del Servei Meteorològic de Catalunya, en el que portem d'any ja s'han confirmat un total de 5 tornados i 18 mànegues marines, que s'han distribuït en un total de 14 dies diferents.

Sense anar més lluny, el mar Balear és una de les àrees amb més densitat de mànegues i tornados del sud d'Europa, segons recull un estudi publicat al butlletí número 98 de l'American Meteorological Society. Dins l'estudi es pot apreciar la distribució espacial de les observacions de tornados i com, precisament, la zona de Catalunya presenta un màxim. Un dels episodis recents més importants que es recorden és el de setembre del 2005, quan es van formar al voltant d'una quinzena de mànegues i tornados pràcticament de manera simultània, sobretot entorn de la zona del delta del Llobregat.

La costa i el prelitoral centrals, l'àrea amb més densitat

Si focalitzem l'escala a Catalunya, l'àrea del país on se'n produeixen més és la zona central del litoral i del prelitoral, però tal com s'observa al fil de la xarxa X compartit pel mateix Meteocat, també n'hi pot haver a les comarques d'interior. Més densitat de població també indica un nombre d'ulls més gran mirant al cel susceptibles de veure un fenomen d'aquestes característiques.

L'època en què n'hi ha és, segon recullen les mateixes explicacions, entre l'agost i el novembre. Aquests tres mesos concentren el 68% de les observacions, mentre que són fenòmens poc habituals, però no excepcionals, durant l'hivern. Així es pot veure a la següent figura, que pertany a un article de la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, de Copernicus. En blau més fosc, les mànegues marines i en color més clar, els tornados.

La següent figura mostra la distribució espacial dels tornados a Catalunya entre els anys 2000 i 2023.

Els tornados es classifiquen seguint l'escala de Fujita, que va del 0 al 5. No hem tingut tornados d'escala IF4 i IF5, a Catalunya, les categories més freqüents dels estats de Texas o Alabama (Estats Units). En el cas de Catalunya, el més intens d'aquest segle XXI va afectar la zona del Pla de Santa Maria a principis de novembre del 2008 i va ser d'una intensitat IF3. Si ens remuntem uns anys abans, també destaca el de l'Espluga de Francolí de l'agost del 1994, que va ser catalogat com a IF2 dins la mateixa escala, cosa que implica ràfegues de vent superiors als 180 km/h. 

L'últim tornado confirmat aquest 2024 correspon a un de categoria IF1,5, el 17 d'octubre passat a Mura (Bages).

Malgrat tot, la majoria dels tornados que tenen lloc a Catalunya, més del 90% acostumen a ser d'intensitat IF0 o IF1, però no és menyspreable la seva capacitat destructiva, que acostuma a provocar sobretot danys materials. 
 

Un 40% dels tornados són mànegues marines que acabant tocant terra ferma

D'altra banda, cal dir que al voltant d'un 40% dels tornados que afecten Catalunya són originàriament trombes marines o caps de fibló que acaben tocant terra ferma abans de dissipar-se. Ara bé, també es formen tornados terra endins des d'un inici.

Per tant, com hem vist, aquests fenòmens no són ni de bon tros excepcionals a casa nostra. A l'hemeroteca de diversos diaris en paper hi podem trobar molta documentació i referències relatives a aquests tornados, que avui en dia són més fàcils de documentar gràcies a l'arribada de les càmeres, els mòbils i la difusió posterior a les xarxes socials.

Fàcils de documentar, difícils de preveure

Els tornados tenen una previsió complicada. Es poden preveure? Sí, però només en certa manera. És a dir, es pot saber si les condicions de l'atmosfera són favorables o no per a la seva formació a partir d'uns determinats índexs d'inestabilitat, però no es pot saber amb plena seguretat si s'acabaran produint, en quin lloc exacte ho faran ni tampoc les conseqüències que poden acabar produint. A més, un cop s'han desenvolupat, acostumen a tenir una durada curta i una trajectòria canviant.

Hi ha eines, com les imatges del radar Doppler, que ens poden ajudar a saber si hi ha rotació dins d'un gran núvol de tempesta, cosa que acostuma a ser indicador d'una supercèl·lula i, per tant, també d'una possibilitat més alta que es puguin registrar tornados. 
 

Els tornados del futur

Els estudis recents indiquen que, en el cas del Mediterrani, la freqüència amb què es produeixen aquests tornados i mànegues marines no ha augmentat de manera significativa els darrers anys, a diferència d'altres sectors del continent europeu, on sí que ho ha fet.

Ara bé, en un futur, amb l'actual augment de temperatura de l'aire, com també la del mar, juntament amb la capacitat que aquest aire pugui emmagatzemar més vapor d'aigua, pot acabar implicant que les condicions d'inestabilitat siguin més habituals també a casa nostra i, en conseqüència, també augmenti la freqüència dels tornados.