Tot el que cal saber sobre l'estiu astronòmic

Aquest dijous, tan bon punt han sigut les 22.51 hores, ha començat l'estiu astronòmic del 2024.

L'estiu, que es defineix per ser l'estació més llarga de l'any, té una durada aproximada de 93 dies i 16 hores, i formarà part del nostre dia a dia fins al dia 22 de setembre, amb l'inici (equinocci) de la tardor.

L'estiu és sovint un període de celebració per a moltes persones. D'una banda, el final del curs escolar i les activitats extraescolars ofereixen un descans ben merescut. De l'altra, la revetlla de Sant Joan marca l'inici oficial i festiu de l'estiu, omplint els carrers de fogueres, petards i música. A més, alguns pobles que celebren la festa major per sant Pere o sant Pau, afegeixen encara més ocasions per gaudir de la cultura, les tradicions i la vida comunitària.

El dia del solstici: curiositats

L'inici de l'estiu a l'hemisferi nord està definit pel fet que el sol arriba a la seva màxima elevació sobre l'horitzó al migdia, descrivint el seu arc més llarg en el cel. Això fa que aquest sigui el dia amb més hores de sol de l'any. A més a més, durant diversos dies, fa la sensació que l'altura màxima del sol al migdia no canvia, i per això, l'inici de l'estiu també es coneix com el solstici d'estiu (del llatí "solstitium", "sol quiet").

Aquest mateix dia, l'inici de l'estiu en l'hemisferi nord coincideix amb l'inici de l'hivern en l'hemisferi sud.

També en aquest dia, queda marcada la línia imaginària del cercle polar àrtic, on no es pon el sol. La latitud més baixa on no es pon el sol en tot el dia.

Curiositats de l'estiu que potser no sabies

L'estiu pot ser l'època ideal per observar el cel de nit, un espectacle de la natura. Això és degut a les temperatures nocturnes, sovint les més càlides de l'any.

♦ La inclinació de l'eix de rotació de la Terra respecte al pla del seu moviment fent referència al Sol, anomenat eclíptica, és el que marca les estacions de l'any. Precisament, la inclinació és l'encarregada de fer que els dos hemisferis rebin, segons l'època de l'any, una il·luminació diferent.

♦ No fa més calor perquè ens trobem més a prop de Sol. La calor simplement depèn de la inclinació del Sol sobre els nostres caps al migdia. Com més vertical, més calor. De fet, a l'hemisferi nord, on vivim nosaltres, l'estiu és l'època en què estem més allunyats de la nostra estrella. L'afeli, el moment de màxima llunyania al Sol, serem a 152 milions de quilòmetres del Sol, uns 5 milions de quilòmetres més lluny que a l'hivern, passarà el dia 5 de juliol.

♦ Per què l'estiu és l'època més llarga de l'any? Aquest fet s'explica perquè l'òrbita de la Terra és el·líptica, i durant l'estiu, la Terra es troba més lluny del Sol (afeli), movent-se més lentament en la seva òrbita, segons la segona llei de Kepler.

♦ Pot començar en tres dates diferents: del 20 al 22 de juny, però, més concretament, al segle XXI, l'estiu s'iniciarà els dies 20 i 21 de juny. A més, el començament més primerenc serà l'any 2096 i el més tardà va ser el 2003.

Les variacions es deuen a l'encaix de la seqüència d'anys segons el calendari, alguns bixestos i altres no. La diferència entre el dia més llarg i el més curt és de gairebé sis hores de sol. Aquesta diferència disminueix a mesura que ens acostem a l'equador i és màxima als pols terrestres.

L'estiu per mirar el cel de nit

Les nits són curtes, però també són les nits que més s'aprofiten i les que ens donen més oportunitats de passar-les a l'exterior mirant el cel. Aquí teniu algunes de les coses que hi podeu descobrir aquests mesos.

Planetes

Aquest estiu no hi haurà planetes en el cel nocturn fins al mes de setembre.

No hi haurà debat sobre què és allò que brilla tant al cel fins al mes de setembre, totes les estrelles del cel brillaran més o menys igual. Saturn, el primer planeta, el veurem clarament a les nits d'aquest estiu. Es començarà a veure sortir per l'est quan es faci fosc el mes de setembre. El mes de juliol Mercuri farà una breu aparició i Venus es veurà molt baix a l'horitzó durant el mes d'agost.

Pels que es llevin ben d'hora, just abans de la sortida de sol, podran veure alguns instants Mart, Júpiter i Saturn.

Estrelles

En les nits càlides es pot jugar a descobrir l'anomenat "triangle de l'estiu": Altair, a la constel·lació de l'Àliga, Deneb a la del Cigne, i Vega a la de Lira. També és un bon moment per admirar la banda blanquinosa que creua el cel que és la Via Làctia, la nostra constel·lació.

Pluges d'estels

Hi ha els delta-Aquàrids, que tenen el seu màxim el 31 de juliol.

La pluja d'estels més famosa és la dels Perseids, que tindrà el màxim el 12 d'agost.

Lluna plena

Hi haurà quatre plenilunis aquest estiu: el 22 de juny, 21 de juliol, el 19 d'agost i el 18 de setembre.

Eclipsis

El 18 de setembre, just abans del canvi d'estació astronòmic a la tardor, hi haurà un eclipsi parcial de lluna que començarà a les 4.13 de la matinada i acabarà a les 5.15, només visible per a aquells noctàmbuls enamorats de la nit o de la lluna!