Arriba una nova dana, però baixa la possibilitat de pluja general i abundant a Catalunya

La tardor continuarà a ple rendiment la setmana entrant. Els models meteorològics dibuixen l'arribada d'una massa d'aire fred que pot derivar en una bossa d'aire fred o dana per als pròxims dies. Es despenjarà des del cor d'Europa fins a la península Ibèrica i, depenent de com s'acabi situant, i d'altres factors, repartirà més o menys pluja en una zona o una altra.

Els mapes d'aquest dilluns rebaixen la possibilitat d'un temporal de pluja general i abundant, ja que el centre de baixes pressions se situaria massa l'oest per tenir una situació de llevant a Catalunya. Tot i així, cal seguir pendents de la previsió dia a dia, perquè qualsevol moviment pot implicar un canvi en la previsió. El Servei Meteorològic de Catalunya va emetre aquest diumenge un preavís per aquest motiu.
 

Dana i vents de llevant

Les danes no porten, necessàriament, molta pluja per elles mateixes, però si es combinen amb altres condicionants meteorològics, com ara els vents de llevant (a la façana mediterrània), i també els orogràfics, poden comportar episodis de molta precipitació. Malauradament, hem tingut un exemple de la virulència d'una d'aquestes bosses fredes fa pocs dies.

Aquest diumenge els models apuntaven a una configuració de vents de llevant que reforçarien el potencial de la dana per generar pluges a l'entorn mediterrani. Una situació que amb el mapes d'aquest dilluns s'ha desdibuixat.

Ara bé, insistim que hi ha encara molta incertesa: les danes poden ser força erràtiques i fan donar tombs constants a les previsions meteorològiques, que es renoven, com a mínim, dos cops al dia.

Mostres d'incertesa en la previsió

Analitzem com estan, amb els mapes de dilluns al matí, les previsions per als pròxims dies. Començarem pel model GFS. Aquesta és l'evolució prevista de la temperatura al nivell de 500 hPa, allà on es detecten aquestes bosses fredes, a uns 5.500 metres d'altura.

Podeu apreciar com es despengen dues bosses fredes des del centre d'Europa, que acaben configurant una gran dana sobre la vertical peninsular per a la segona part de la setmana.

Però aquesta és només una opció concreta de moltes. Diferents models meteorològics dibuixen trajectòries divergents. Fins i tot, un mateix model, com el GFS en aquest cas, pot presentar resultats diferents. Una manera de visualitzar això és mitjançant els anomenats "espaguetis": són uns mapes que representen les possibles evolucions del pronòstic. Lògicament, com més distància en el temps, més diferència trobarem.

Per exemple, aquesta és la previsió en el nivell de 500 hPa per a dimarts a les 12 UTC amb aquest tipus de representació. Mireu com la pertorbació es dibuixa, amb una certa dispersió però de manera inequívoca, sobre el sud de França.

Ara bé, 24 hores més tard, la dispersió del model augmenta. Per això dimecres al migdia trobem la pertorbació ubicada sobre la península Ibèrica, però el garbuix de línies és molt més gran, perquè les posicions possibles són molt diverses. I això complica molt les coses, perquè una desviació de pocs quilòmetres pot canviar dràsticament la distribució de precipitacions, lligades també a  les variacions superficials.

Possibles repercussions

En conclusió, estem pendents de l'evolució dels mapes per determinar el nivell d'afectació. En un primer moment, aquest diumenge tot semblava indicar que podia ploure dimarts per les comarques del sud de Catalunya, el nord del País Valencià i les Balears, però amb molta variabilitat en les quantitats previstes i en els indrets més plujosos. Posarem dos exemples representatius.

El primer és el model del Centre Europeu de Predicció Meteorològica a Mitjà Termini (ECMWF). Aquesta és la pluja acumulada que es preveia entre aquest diumenge i fins divendres a la nit. Les acumulacions més grans es preveien entre 100 i 300 mm, localitzades, en aquest cas, al nord-est i terç sud de Catalunya i al nord del País Valencià.

En canvi, aquest dilluns al matí, la distribució de pluges prevista ha canviat clarament i, tot i que podria ploure en alguns punts de Catalunya entre dimarts i dimecres, la situació posterior de vents de llevant no es produiria. Els màxims es produirien al País València i oest de les Balears, amb alguns valors d'entre 50 i 100 mm. Aquest fet, suposa un canvi en la previsió respecte diumenge.

El segon exemple és el model SWISS-MRF, que va funcionar bastant bé per la dana de la setmana passada, i que podeu consultar aquí. Aquest model focalitzava les precipitacions més abundants entre l'extrem nord-est de Catalunya i el sud-est de França, amb pics d'uns 300 mm fins divendres al migdia. En el cas del País Valencià, carrega la pluja més cap a València, i no a Castelló, amb estimacions d'entre 100 i 150 mm.

Amb la darrera actualització disponible del mateix model, dibuixa una situació ben diferent. Els màxims de precipitació ubicats al nord del País Valencià, a l'àrea de Castelló, mentre que Catalunya en quedaria força al marge. Queda clara, doncs, l'elevada incertesa que encara presenta la previsió a pocs dies vista. I és que com ja s'ha vist les últimes setmanes, aquestes situacions són complicades de modelitzar.

De nou, són només dues previsions de moltes possibles, i caldrà seguir-les dia a dia. En tot cas, cal continuar amb els ulls posats a l'evolcuió de la properes actualitzacions dels models meteorològics per si tornen a dibuixar una situació de precipitacions abundants i de temporal marítim, i no oblidar que fenòmens locals poden desbordar la capacitat de modelització en alguns casos.