Una potentíssima borrasca buida de vaixells la ruta de l'Atlàntic Nord

Les prediccions meteorològiques esdevenen fonamentals per a les comunicacions terrestres, marítimes i aèries. I fa dècades, o fins i tot segles, que han estat decisives en la història de la humanitat.

Dimarts dia 27, els mapes del temps, d'onatge i de seguiment de trànsit marítim mundial ens van donar una lliçó pràctica i de llibre.

L'època dels descobriments geogràfics van ser la llavor de la predicció meteorològica moderna

Entre els segles XV i XVII especialment, nombroses expedicions mundials van creuar els mars i oceans mundials. Bàsicament van ser els regnes de Castella, Portugal i els britànics els grans protagonistes.

En el cas de l'Atlàntic, quan els vaixells de fusta i a vela salpaven del golf de Cadis i navegaven cap a Amèrica, entraven de ple en els dominis del conegut actualment com a Anticicló de les Açores.

Una zona de "bon temps" dominada per la mar encalmada, el sol i, atenció, la manca absoluta de vent en molts casos. Per tant, sense saber-ho, entraven de ple en una zona on molts d'aquests vaixells quedaven setmanes aturats. L'esgotament de les provisions a bord feia que acabessin llençant els cavalls que transportaven al mar per no haver de gastar  més aigua dolça, que, lògicament també bevien els cavalls. Les seves restes acabaven surant en aigües de la zona que envolta les Açores i d'aquí ve la denominació d'aquella zona en meteorologia clàssica com la "latitud dels cavalls".

L'observació dels navegants va fer que decidissin buscar altres vies. I, en aquesta recerca, van descobrir que en el flanc sud de l'Anticicló de les Açores bufen vents molt constants, sovint moderats però difícilment forts, de component nord-est, habitualment. Es tractava dels alisis.

Ràpidament van utilitzar l'energia d'aquests vents per inflar les veles. Els van denominar els "vents del comerç" o "trade winds".

La navegació marítima durant el segle XX

Arriben els mapes meteorològics de forma massiva després del processament informàtic iniciat tímidament els anys 50 i, sobretot 60. Aquests mapes es difonien a distància via ràdio, de fet s'hi continuen difonent, amb un aparell que transformava les ones de ràdio en mapes sobre el paper. El radiofax tenia un funcionament idèntic als que coneixíeu el telefax amb línia telefònica però, en el cas del radiofax o radiofacsímil, via ràdio.

En aquest format, sense internet ni telefonia mòbil, rebíem els mapes a la redacció de TV3 els anys 80 i els 90. Aquest que teniu a la fotografia és el tercer aparell que vàrem tenir. Ara mateix, una relíquia del passat més recent.

Si hi havia interferències -passava  sovint-,  el resultat era aquest:

Amb condicions molt favorables de propagació radioelèctrica, el resultat podia ser aquest:

Aquests mapes són els que s'han rebut sempre en navegació marítima abans de l'arribada de les comunicacions via satèl·lit.

Un exemple extraordinàriament gràfic del seu ús i la seva importància el tenim en la pel·lícula "The Perfecte Storm" ("La tempesta perfecta"), basada en el naufragi del pesquer Andrea Gail el 1991. George Clooney, a bord del vaixell, consulta el radiofax i li canvia la cara de cop.

Trobareu en aquest resum de YouTube musicat el fragment entre el minut 1:30 i el 2:10.

El trànsit marítim en l'actualitat amb prediccions meteorològiques molt precises

Dimarts dia 27 una potentíssima borrasca se situava al bell mig de l'Atlàntic Nord. Al seu centre la pressió atmosfèrica era lleugerament superior als 940 hPa. Un monstre!! La teranyina al voltant, plasmada en el tradicional mapa d'isòbares i fronts de MettOffice, era per emmarcar.

D'aquesta densitat d'isòbares se'n derivava vents contundents i un mapa d'onades previstes de primera divisió dels temporals. Onades mitjanes superiors als 12 metres en una extensa àrea amb un nucli que podia superar els 14 metres. Les onades màximes, possiblement, varen superar segur els 20 metres i es van acostar als 25 metres.

Cal dir que, actualment, la fiabilitat de les previsions marítimes en alta mar pel que fa a vent, onatge i mar de fons és altíssima. Això, lògicament, ajuda a la preservació de vides i a la seguretat dels vaixells.

El resultat de tot plegat, el dimarts dia 27, ben clar en aquest mapa de seguiment en temps real: l'absència de trànsit marítim en la zona 0 de la borrasca i gran part del trànsit navegant per la ruta clàssica de les Açores o "latitud dels cavalls" i els alisis amb els "vents del comerç". Vaja, com fa 500 anys!!!