Ander Mirambell: el pioner que va donar visibilitat a l'skeleton diu adéu
Ander Mirambell, de 39 anys, posa punt final a gairebé dues dècades dedicades a donar visibilitat a l'skeleton. Ho ha anunciat envoltat per la seva família i amb el caliu de la seva companya, la Irina, i el seu fill Kai. Un acte molt emotiu en què ha desgranat multitud d'anècdotes. La relació d'Ander Mirambell i l'skeleton va més enllà de la precarietat amb què moltes vegades se l'ha pogut associar, des que va començar l'any 2005. Trineus rudimentaris per entrenar-se, sabatilles amb ratlladors de formatge com a claus, proteccions de futbol o entrenant en pistes d'atletisme, de gel o a la platja.
Records de gairebé dues dècades que en el seu comiat li han passat pel seu cap davant de família i amics.
"No hi ha una paraula que defineixi tot el que he viscut. De fet, supera tot el que havia imaginat i estic superagraït a tot el que he viscut. No sé el que vindrà ara, però difícilment ho podrà superar. L'skeleton ha estat la meva vida, ara mor aquesta vida i hauré de començar-ne una de nova. És més que un esport, m'ha ensenyat a entendre que és la mort, amb el càncer de la meva mare mentre competia. M'ha ensenyat a conèixer l'amor amb la Irina i formar una família amb el petit Kai..., però sobretot que aquesta historia no va de medalles, va de la vida. Que lluitar per somnis amb companyia dona més sentit a tot. De seguir lluitant i com més gran sigui el forat més dura és la lluita, però més gratificant. Viatjar pel món i ser molt més que un esportista. He estat a col·legis dels EUA, al Canadà, a Rússia..., explicant aquest camí, i això és el que el fa especial. Compartir els valors de l'esport amb les noves generacions."
El seu objectiu era ser olímpic i ho va aconseguir amb escreix amb la participació en quatre Jocs Olímpics (Vancouver 2010, Sochi 2014, Pyeongchang 2018 i Pequín 2022). En el camí, 11 mundials, dos títols de la Copa Amèrica i el campionat de Espanya del 2020.
"Perseguir el somni olímpic ha estat l'excusa per ser feliç pilotant un trineu. No va de de resultats esportius, va de lluitar per un somni i convertir-se en un estil de vida. Una vida que he compartit amb molta gent, que s'han convertit amb la meva família. Ho he donat tot a cada carrera, hem lluitat per cada centèsima amb els recursos que he tingut o que hem creat amb el Bernat Buscà (preparador físic). He gaudit d'aquest camí, de les coses bones i de les dolentes. De les lesions i de les victòries. Ara és el moment de fer un pas al costat i començar de nou."
Marxa el pioner de l'skeleton a casa nostra, però ha deixat la seva llavor. A partir d'ara compartirà els valors de l'esport amb les noves generacions. El seu nou repte professional serà dirigir la pilot belga Kim Meylemans i treballar com a director esportiu de la Federació Espanyola de Gel acompanyant els futurs talents de l'skeleton.