Andrés Iniesta, el nen de Fuentealbilla que ho va guanyar (gairebé) tot
La Pilota d'Or és l'únic trofeu que es va resistir a l'exfutbolista del Barça, en una trajectòria per emmarcar
En un torneig d'alevins, que jugava amb l'Albacete, va cridar l'atenció de tots els caçatalents. Andrés Iniesta va deixar la vida tranquil·la al poble manxec de Fuentealbilla pel somni de convertir-se en futbolista professional. Tenia 12 anys quan es va traslladar a la Masia. Tot era nou per a ell. La vida li somreia i aquell nen va anar cremant etapes al futbol formatiu blaugrana.
Quan va debutar amb el primer equip, en un partit de Champions contra el Bruges, ja era clar que acabaria triomfant.
Més de 1.000 partits oficials més tard, Andrés Iniesta posa fi a la seva carrera esportiva amb un palmarès envejable:
Tècnica depurada, elegància i visió de joc són alguns dels aspectes diferencials d'un futbolista que va créixer juntament amb el millor Barça de la història. Iniesta era l'home de l'última passada, que feia lluir als seus companys. Però, més enllà dels números, va tenir un paper estel·lar en dos gols icònics que van generar innombrables esclats d'alegria.
Una canonada a Stamford Bridge, des del balcó de l'àrea, va suposar un bitllet per a la final de la Champions l'any 2009.
Un any després, en el minut 116 de la final del Mundial de Sud-àfrica, va repetir l'èxtasi amb el gol més transcendent de la seva carrera esportiva.
Tot i les nombroses lliçons futbolístiques, Iniesta mai va ser guardonat amb la Pilota d'Or. L'any 2010, amb 3 blaugranes entre els finalistes (l'acompanyaven Messi i Xavi), el trofeu va anar a parar a l'argentí. Una decisió possiblement injusta que anys després va requerir una disculpa per part de France Football.
L'any 2018 va deixar el Barça i se'n va anar al Japó, a seguir jugant, a un altre nivell, i a conèixer una nova cultura. L'efímer pas pels Emirats Àrabs ha posat fi a la seva trajectòria com a futbolista professional.
